Forcadell i el respecte als catalans

Carme Forcadell ha sigut la primera dirigent independentista a dir una cosa intel·ligent sobre per què estem com estem; començant per ella, condemnada injustament a presó per la mentida sediciosa, figura inventada que suposa una amenaça jurídica de dimensions per descobrir. La reflexió suposa una proclamació de respecte per tots els catalans i hauria de ser considerat el primer pas per a la reconciliació: «No vam tenir empatia amb la gent que no és independentista i que potser no es va sentir tractada justament. Hi ha molta gent que no és independentista que defensa les llibertats i els drets fonamentals i que si se’ls fa elegir entre Espanya i Catalunya, elegeix Espanya».

L’expresidenta del Parlament pren distància d’altres anàlisis efectuades pels seus companys de procés, molt més èpics o calculadors. Lluny de vanagloriar-se, per exemple, de jugar a la política com si fos una partida de pòquer com va fer Clara Ponsatí des del seu refugi escocès, admet una lectura precipitada dels fets, de la força i les probabilitats que explicarien perfectament el fracàs. Forcadell va ser segurament la dirigent més instrumentalitzada pels seus en la llarga seqüència de desobediències inaugurada en els plens de setembre del 2017, ha parlat poc des que va ser detinguda, per això les seves paraules són d’agrair.

La reflexió de Forcadell hauria d’ajudar a comprendre que no hi haurà independència sense l’aquiescència dels no independentistes quant a la via democràtica i la fórmula de decisió del futur col·lectiu; tampoc hi haurà estat federat ni confederat, ni res que no compti amb l’acceptació de les regles per part de tots els catalans. Tot i que la gran majoria consideri l’esgotament de l’Estat de les autonomies i l’incompliment dels seus estatuts com a font de la desafecció i la pèrdua de confiança en l’autogovern, ningú pot dubtar que el seu establiment va ser aprovat mitjançant un mètode assumit per tots i amb un resultat indiscutible. El nou no hauria de néixer sense menys garanties democràtiques ni consens social del que es pretén reformar.

Notícies relacionades

Forcadell: «No vam tenir empatia amb la gent que no és independentista»

Naturgy: no tots els fons són iguals

L’error de base remarcat per Forcadell s’està cobrant un alt preu personal i polític, agreujat per l’ostentació creativa del Tribunal Suprem, segons el parer d’una gran majoria d’experts. Però no és l’única equivocació pendent de reconeixement. La desídia del Govern del PP davant l’explosió sobiranista hauria de portar una alta responsabilitat que encara no ha sigut assumida per cap d’aquests protagonistes.

¿No hi haurà entre els ministres de Mariano Rajoy cap de capaç d’emularForcadell  i dir una cosa que soni a intel·ligent sobre els errors comeses? Sense un procés compartit de reconeixement de culpes no hi haurà diàleg real, no s’han de fer il·lusions. I si Rajoy calla, algú hauria de parlar en nom de l’Estat per assumir les espifiades comeses a l’empara de la legalitat. No fa falta esperar 40 anys, com si de desallotjarFranco  del Valle de los Caídos es tractés.