LA CLAU

L'imperi del 'trompe-l'oeil'

La defensa de l'autodeterminació acordada pels independentistes no serà votada al Parlament fins passat el 10-N. És a dir, res. Un esquer per sortir del pas davant les urnes. ¿I després? Després és una eternitat

1
Es llegeix en minuts
25/09/2019 El president de la Generalitat, Quim Torra (d) i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon�s (e), en el debat sobre política general al Parlament de Catalunya, a Barcelona, 25 de setembre del 2019.

25/09/2019 El president de la Generalitat, Quim Torra (d) i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon�s (e), en el debat sobre política general al Parlament de Catalunya, a Barcelona, 25 de setembre del 2019. / David Zorrakino - Europa Press (Europa Press)

L’independentisme regeix la Generalitat, però no governa. La coalició JxCat-ERC està fracturada; el Govern, sense nord; Torra, amortitzat a ulls de propis i estranys; el Parlament, paralitzat. En canvi, el nervi propagandístic del bloc secessionista no té rival ni parangó. De tots els negociats institucionals que controla, l’únic que funciona sense treva ni vacil·lació, sempre a ple rendiment, és el de propaganda.

Notícies relacionades

La fe incansable en el ‘trompe-l’oeil’ ho embolica tot, des de les més altes institucions fins a la barra de Twitter. Les últimes hores brinden dues interessants metàfores d’aquesta febre. La vicepresidenta del PDECatMíriam Nogueras, tuiteja: «A Catalunya hem decidit viure dempeus, i no, morir agenollats». Un seguidor de Nogueras intenta aclarir-li que el cèlebre adagi és just al revés. El que van dir el revolucionari mexicà Emiliano Zapata o la comunista espanyola Dolores Ibárruri (entre tots dos es debat l’autoria de la màxima) va ser: «Prefereixo morir dempeus que viure de genolls». Nogueras replica amb desimboltura: «Sí, però m’agrada més aquesta versió». És igual: l’engendrament suma milers de retuits i likes.

Després de la sentència del Tribunal Suprem s’ha aprofundit la divisió independentista. La setmana passada, el bloc va ser incapaç de consensuar una resposta parlamentària a les condemnes dels seus líders. Torra va acabar traient-se de la màniga i a l’esquena dels seus una crida a exercir l’autodeterminació. Un impuls autolesiu, com el dubtós vídeo de la trucada a la Moncloa. L’únic avantatge de Torra és que també es veu liquidati això li dona llibertat per actuar al seu aire. Vuit dies després de la sentència, els independentistes han consensuat a la fi una resposta parlamentària: una resolució que defensa l’autodeterminació, tot i que, a diferència de Torra, no preveu exercir-la. De nou l’imperi del ‘trompe-l’oeil’: la resolució no serà debatuda ni votada al Parlament fins després de les eleccions generals. És a dir, res. Un esquer per sortir del pas en vigílies electorals. ¿I després? Després del 10-N és una eternitat.