Al contraatac
El paperot de Torra
És possible que el PSOE estigui provant d'aïllar el president per precipitar una crisi de govern a Catalunya. És a dir, que potser volen parlar, però amb un interlocutor que considerin vàlid
zentauroepp50517461 barcelona 22 10 2019 pol tica reuni n del govern presidido191022101257 /
El president de la Generalitat és una caricatura veritablement grotesca del que hauria de ser un polític d’altura. Quim Torra no està ni per dirigir la seva comunitat de veïns. S’ha passat una setmana fent el ridícul, mentre partits de tot signe havien de recordar-li que la violència de carrer s’ha de condemnar sempre, sense matisos i de manera immediata. Li ha costat una eternitat, malgrat els riscos que comporta per a tothom l’alteració de l’ordre públic, malgrat l’elevat nombre de ferits que van deixar els cinc dies de disturbis i malgrat el pànic que els radicals han generat en una part molt important dels veïns de Barcelona, que són tan catalans com els que cremen contenidors. Els seus drets, de nou, es van esquivar des de la Generalitat, que té tendència a defensar els interessos únicament d’aquells que combreguen amb el seu pla polític per a la independència.
A Torra no li pot estranyar que Pedro Sánchez no li agafi el telèfon, perquè el president del Govern està emulant el que ja al seu dia va fer Mariano Rajoy: fora de la llei, el res més absoluta. El líder socialista afegia com a condició per respondre a la trucada la condemna de la violència i així incrementava el ridícul que estava generant la resistència de Torra a criticar el comportament dels incendiaris. Finalment, ha arribat a aquesta condemna més o menys ferma, tot i que s’ha fet pregar una setmana. És realment lamentable. Per intentar dibuixar la suposada intolerància de Sánchez, el president no va tenir millor idea que protagonitzar un esquetx. Segurament algú li va aconsellar que alimentés els mitjans, perquè el que no es veu gairebé mai existeix. I es va encoratjar. Contemplar Torra en aquest paperot de donzella maculada a qui comuniquen que Sánchez no li agafa el telèfon i llavors va i recolza l’esquena a la cadira simulant abatiment per remarcar que no ho entén i que«¡Quins collons!»és molt vergonyós. Efectivament, és tan al·lucinant que, si no ho veig, no m’ho crec.
Els polítics han de parlar per solucionar els problemes. És el seu deure. No obstant, alguna cosa faran malament a la Generalitat perquè Sánchez opti pel camí del PP, malgrat que al seu dia el va criticar amb virulència. És possible que el PSOE estigui provant d’aïllar Torra per precipitar una crisi de govern a Catalunya. És a dir, que potser volen parlar, però amb un interlocutor que considerin vàlid i no amb un que enmig d’una crisi política i social realment dramàtica es dedica a protagonitzar una ‘sitcom’. Fins i tot quan parla molt seriosament i insisteix en la unilateralitat, té una vis còmica que aplaudiríem si no fos perquè som davant d’un piròman a temps complet.
