Protestes incendiàries

La violència tapa la sentència

Cada contenidor cremat, cada llamborda llançada, aplana el discurs de l'ordre al Govern espanyol fins a fer desaparèixer qualsevol referència al conflicte polític.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50435076 contenedores2191016230145

zentauroepp50435076 contenedores2191016230145 / LLUIS GENE

La violència fa oblidar la sentència. La por i l’angoixa que genera veure com crema cada nit Barcelona i d'altres ciutats de Catalunya tapen l’orgull i l’alegria de les Marxes per la Llibertat. Que aquests joves majoritàriament són fills nostres, ho sabem. Segur que també hi ha infiltrats. Però no amaguem la realitat. Són els nostres adolescents, que, per definició, se senten immortals i carregats de totes les raons. Podem entendre la seva indignació originària, però no es pot legitimar que esdevingui violència. Al contrari, cal saber-la contenir i encarrilar pacíficament. Aquí, els líders polítics i socials tenen un repte a l’interior del país. I els pares i les mares han d’educar els joves en la pau i la complexitat del món adult. Ras i curt, parlar-hi, fer los treure les caputxes i res de pals.

És cert que els adolescents saben que a aquells que van parar una manifestació espontània, parlo dels Jordis, els han caigut nou anys de presó. I per això surten disposats a carregar-s'ho tot, d'entrada sense por. Després, tots sabem que el foc enlluerna i la violència crida.

Notícies relacionades

¿Conseqüències? Al ministre de l’Interior espanyol el vandalisme li facilita el relat. Diu i repeteix que es tracta d’un tema d’ordre públic. Tots sabem que és conseqüència d’un conflicte polític no resolt i sentenciat injustament. Però ¿i què? Cada contenidor cremat, cada llamborda llençada com una arma, aplana al govern espanyol el discurs de l'ordre fins a fer desaparèixer la referència al conflicte polític.

La gent no gosa sortir de nit, les botigues han de tancar aviat, s’han cancel·lat centenars d’esdeveniments socials i no se sap per quines carreteres es podrà circular demà. ¿Això és positiu? I encara més, ¿és rendible socialment i políticament? ¿Moralment, acceptable? A totes les preguntes cal respondre amb un 'no' amb majúscules. Amb els carrers destrossats, es malbarata de manera miop i veloç la raó profunda del sobiranisme. Fins i tot el rèdit que l’independentisme podia treure d’una sentència vergonyant. A hores d’ara, algú altre s’està fregant les mans.