El cel a la terra és l'infern
Puigdemont i Torra són el resultat d'un cop de dit que intenten fer-se perdonar com poden
monfortok
Una de les millors apologies de la democràcia la va escriure Karl Popper el 1945, just a l’acabar la segona guerra mundial a La societat oberta i els seus enemics. El pensador austríac ens il·lumina en aquests dies grisos, que ja van sent anys, a Catalunya. Assenyala, per exemple, que el sistema democràtic no garanteix el govern dels millors, el que assegura és la possibilitat de desfer-se dels mals governants. A Quim Torra li ha arribat aquesta hora. Les societats madures acostumen a generar líders contrastats, que cremen etapes abans d’arribar a les més altes responsabilitats. Així, les conseqüències de les opcions errònies són menors. Però Torra va ser nomenat president de la Generalitat a dit, exactament igual que el seu antecessor, Carles Puigdemont. I els cops de dit es porten molt malament amb la mentalitat de la nostra època que exigeix que l’autoritat sigui horitzontal i el poder s’exerceixi amb total transparència. Som on som perquè tant Puigdemont com Torra s’han volgut fer perdonar el cop de dit de Mas afavorit, curiosament, per la CUP. Fixin-se com, en la seva retòrica, busquen permanentment l’assentiment de les masses, del «poble» que diuen ells. És aquesta necessitat de perdonar-se el pecat original el que els impedeix liderar. I en un moment com l’actual, sense lideratge estem encara més perduts.
La manera que han tingut d’intentar guanyar-se el poble ha sigut «portar el cel a la terra», però, com també deia Popper, aquesta pràctica produeix com a «resultat invariable l’infern». I, aquí som, a l’infern. Podem dedicar centenars d’hores a debatre, dins o fora del Tribunal Suprem, la suma de fets que ens han portat fins aquí, perquè, com diu el filòsof, no estem determinats per «la història», sinó pels nostres actes. S’ha de fer tal revisió, però ara la urgència és sortir de l’infern. I això passa per aprendre a ser autocrític, «aprendre a pensar que l’altre pot tenir raó, més raó que nosaltres mateixos». Torra ha sigut incapaç de fer-ho i la seva insolvència habilita també que altres, com el mateix Pedro Sánchez, tampoc ho facin. Però aquesta és l’única sortida de l’infern, perquè dues equivocacions, conclou Popper, «no fan una asserció correcta».
