OPINIÓ
De la Lliga de dos a la Lliga d'un
El Barça no va poder començar pitjor i, tot i així, n'ha tingut prou amb una ratxa de quatre victòries per situar-se líder, així que la sensació és que tornarem a tenir un campionat monocolor
jdomenech50472154 barcelona s french forward antoine griezmann c celebrates 191019183348 /
Hi va haver un temps, quan les lligues s’acostaven als cent punts, quan el Barça i el Madrid golejaven sovint i l’Atlètic no era capaç de tutejar-los, que més o menys a aquestes altures de la temporada es posava de moda criticar la Lliga per la seva falta de competitivitat. Se la batejava despectivament com una lliga a l’escocesa, una lliga de dos. Un campionat que solia guanyar el Barça però en un pols que el Madrid aguantava bé.
La possibilitat que els grans ensopeguin ha anat creixent, alguns pensaran que pel creixement dels equips de la classe mitjana i d’altres –aquí m’incloc– creuran que és pel nivell més baix tant del Barça com del Madrid. A més, l’Atlètic s’hi ha afegit com a candidat. La seva empenta no li ha donat perquè el títol blaugrana perillés, però ha quedat segon a les dues últimes lligues amb els blancs dimitits des de Nadal.
Així que la classificació parla d’una lliga més competida, però no us enganyeu. La Lliga ja no és de dos, perquè ara només és d’un. O això sembla. Perquè veient que el Barça no va poder començar pitjor i, tot i així, n’ha tingut prou amb una ratxa de quatre victòries per situar-se líder, la sensació és que el Madrid és un gran aliat i que si Messi i companyia no s’entossudeixen insistentment a donar-li emoció, tornarem a tenir una lliga monocolor. O bicolor, si preferiu: el blau i el grana.
S’imposa la prudència
Zidane pot donar gràcies a Tebas de no haver de passar dissabte pel Camp Nou, perquè –amb l’atenuant de les baixes– aquest Madrid té molt mala pinta. A aquest pas, el Madrid es despenjarà una altra vegada abans de final d’any, mal negoci per a aquell segon clàssic que es juga passat el carnaval. A veure si al final Tebas també ha d’intervenir-hi. A ell, que tant li preocupa el seu clàssic, li espatllaran doblement el seu producte estrella.
Encara que no volguéssim afegir més preocupacions al president de la Lliga, que ja en té prou amb Rubiales. Al cap i a la fi, gràcies al seu desassossec per la situació catalana, es pot trobar amb un partit decisiu al desembre, a diferència del que hauria passat ara, sense conseqüències greus en la classificació.
El Barça continua sense ser rodó, i tot i que a Eibar va completar el millor partit fora de casa, s’imposa la prudència. L’experiència dels últims anys resulta útil per frenar qualsevol somni grandiloqüent. De fet, el problema blaugrana mai va ser la Lliga. Les desil·lusions són europees i arriben pel mes d’abril. Aleshores esperem que els primers indicis de trident siguin ja una realitat. Perquè, encara que no cal dir-ho, l’Eibar no és el Liverpool.
