Necessitem nous líders

Cauen les màscares i descobrim la veritable talla dels qui ens governen. És en moments de crisi que la mediocritat aflora ben nítidament estripant totes les impostures. Si alguna cosa ens ha demostrat l’última setmana és que no tenim el privilegi de comptar amb polítics capaços d’entendre la dimensió de la cosa, personalitats amb la solidesa suficient per abordar la complexitat que estem vivint. Potser ens els mereixem perquè som nosaltres els qui els hem triat per manar-nos però mai no és tard per rectificar i a hores d’ara ja podem concloure que ens calen nous líders. I amb molta urgència.

Necessitem polítics que baixin del terreny virtual de la comunicació i entenguin la gran responsabilitat que suposa tenir el poder. Que deixin de preocupar-se per gestionar la seva imatge encara que estiguem en campanya i facin el favor d’embrutar-se en el fang de la realitat. Per a alguns sembla que tenir un càrrec no és res més que una manera d’ingressar una nòmina sucosa a final de mes. Sobren oportunistes catapultats a les més altes instàncies pel simple mèrit de tenir molts seguidors a xarxes o fer els tuits més enginyosos. Quin caire més populista que ha agafat la nostra democràcia: que la selecció dels protagonistes sigui en base als aplaudiments instantanis. ¿Quina ment complexa i matisada pot guanyar una competició tan primitiva? ¿Quants dels polítics que tenim actualment en nòmina no han ascendit per aquesta via? ¿Quines credencials els hem demanat? ¿Quina experiència? ¿Quins coneixements?

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Necessitem líders nous que no es moguin en funció del que els diguin a Twitter, amb personalitat, criteri propi i que recordin que la política és ocupar-se dels problemes, no pas donar els millors titulars. Necessitem líders que entenguin el lloc que ocupen i no baixin a confondre’s amb la gent quan els toca ser a les institucions, que no les denigrin improvisant ocurrències com si manar un país fos una mera gestió domèstica. Necessitem líders que no ens facin passar vergonya aliena comportant-se com nens al pati d’escola, que els seus egos i les seves rebequeries estiguin per damunt de la gestió del gran poder que els hem donat.

Necessitem líders que desinflamin el llenguatge que s’han acostumat a utilitzar pensant més en l’impacte mediàtic de les seves hipèrboles que no pas en el bé comú. Ens sobren incendiaris, irresponsables i mediocres a qui els càrrecs els van grans i ens falten personalitats amb principis. I que jurin, si cal, un codi deontològic el primer punt del qual hauria de ser ‘non nocere’. No fer mal. I després que s’arromanguin, que parlin, que suïn el sou a les sales de reunions i ho donin tot per treure’ns de l’atzucac. I si no en saben o no volen fer-ho, que se’n vagin, que se’n vagin tots.