REACCIONS A LA SENTÈNCIA DEL PROCÉS
Sols davant el mirall
Més perillós, si cap, són les mitges condemnes i els discursos empàtics amb els que llancen la seva frustració en forma de llambordes
zentauroepp50499231 beard191020214947
Fa just una setmana que es va fer pública la sentència del procés i, immediatament, la indignació es va apropiar dels carrers. L’esperada resposta a la sentència, que institucionalment va quedar només en paraules, va portar divendres centenars de milers de persones a Barcelona, després de tres dies de marxa. Aleshores, l’espectacularitat de la seva protesta s’esllanguia davant de les nits de foc i barricades viscudes a diverses ciutats, tot i que ha sigut la capital catalana la que s’ha emportat la pitjor part.
Segons el conseller d’Interior, Miquel Buch, els responsables d’aquest caos són joves radicals, organitzats i especialment violents, tot i que va evitar referir-s’hi com a independentistes. El president Quim Torra, després del seu silenci de les primeres nits, va fer a TV-3 malabarismes amb la paraula «infiltrats». No tenia dades que avalessin aquesta tesi, per la qual cosa es va limitar a descriure’ls com a «gent nova».
Tard i malament
Les fogueres i les destrosses es van convertir en part del decorat nocturn. Una veritable crisi d’ordre públic que, com un mirall, reflecteix la naturalesa política d’alguns. Torra no va condemnar la violència quan va cremar el primer ‘container’, però va mostrar expressament la seva gratitud a les milers de persones que van provar de col·lapsar l’aeroport. El primer dia es va escudar en la fórmula «no ens representen» i, quan va comparèixer dimecres a altes hores, en una altra nit d’aldarulls, ho va fer tard i malament. Llavors sí que va condemnar –de mala gana– la violència «vingui d’on vingui», sense esmentar els CDR, convocants d’algunes de les concentracions.
La interpretació d’Albert Rivera d’aquesta setmana de disturbis correspon a un mirall que també deforma la realitat. Ha comparat Barcelona amb Bagdad o Alep, on han mort centenars de milers de persones. Reclama un 155 permanent, tot i que la coordinació entre Mossos i Policia Nacional funciona sense traves polítiques.
L’extrema violència d’alguns radicals ha sorprès la policia, tot i que alhora algunes de les seves actuacions han rebut crítiques tan o més severes que les abocades sobre els que destrossen la ciutat. L’alcaldessa Ada Colau va rebutjar tota forma de violència des del primer dia, però el seu partit, BComú, considera que la brutalitat policial és la principal gasolina del conflicte.
Quedarà a la retina
L’ocorregut en aquests set dies quedarà a la retina de molts. Hi ha qui ha renunciat a tota forma de política i opta per prendre la drecera de la violència, un camí sense sortida. Més perillós, si cap, són les mitges condemnes i els discursos empàtics amb els que llancen la seva frustració en forma de llambordes. Aquest diumenge, Torra va intentar per segona vegada contactar amb Pedro Sánchez per tractar la situació i reiterar la seva petició de diàleg. El president en funcions no va atendre les trucades i li va exigir una condemna sense matisos de la violència al carrer. Sembla impossible que sigui ara quan s’hagi d’iniciar un diàleg, a tres setmanes de les generals i amb l’anunciada aposta per un nou referèndum a Catalunya, enèsima ocurrència d’un president que no té el suport del seu propi Govern.
