IDEES

El poder de l'emoció

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48380417 sunrise is seen over the rio de la plata river in buenos air190529214017

zentauroepp48380417 sunrise is seen over the rio de la plata river in buenos air190529214017 / AGUSTIN MARCARIAN

Article 662. De vegades t’arriben històries que t’emocionen, que li passen a persones que poca gent coneix i que segurament seran només recordades intensament per la seva família i amics.

Aquesta estranya setmana han passat moltes coses, però avui us vull parlar d’una d’aquestes diminutes històries. Per internet em va arribar la lluitad’Elsa, una noia de 40 anys a qui li havien detectat un càncer terminal que l’havia deixat cega i li van dir que moriria en menys d’una setmana.

Aquella increïble lluitadora em va dir que aprofitaria cada hora de la seva última setmana de vida

Vaig tenir la sort de parlar per telèfon amb aquesta lluitadora que sabia que li quedaven set dies i em va explicar tot el que volia fer en aquell temps... Millor us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Si nuestros cuerpos hablaran’, del doctor James Hamblin (Grijalbo). Un llibre ple de respostes senzilles a preguntes complicades. M’entusiasma la resposta a la pregunta: si una lent de contacte es perd a l’ull, ¿pot arribar al cervell?

Segon lloc: ‘Es gratis’. Arnau Griso aconsegueix una cançó divertida plena de felicitat sobre la senzillesa de la vida. Tant la versió acústica com la del disc es compenetren a la perfecció.

Primera posició. ‘Siempre fuerte’, dirigit per Miguel Ángel Hernández Arango i Vladimir Ráez (La 2). Un bonic documental sobre el gran lluitador que va ser Pablo Ráez. Per disfrutar d’aquesta força única d’un amant de la vida que ens va il·luminar.

I aquella altra increïble lluitadora em va dir que aprofitaria cada hora de la seva última setmana: es tornaria a casar, estaria amb els seus fills i s’acomiadaria d’aquest món amb una barbacoa, cosa que sempre l’havia entusiasmat. 

Notícies relacionades

La seva energia i la seva felicitat, malgrat la ceguesa i el dolor, t’il·luminaven i et feien somriure. Li vaig preguntar si li podia dedicar una columna si se n’anava. Ella va dir que no m’ho podia impedir, que si volia fer-ho, podia.

Se’n va anar ahir i en aquest article vull deixar constància de la força que té una sola persona si només mostra emoció i sentiments per canviar el món. ¡Feliç diumenge!