LLIBERTAT CONDICIONAL

El club de les poetes mortes

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp33280474 dominical 706 virginia woolf                                191015180332

zentauroepp33280474 dominical 706 virginia woolf 191015180332

Si li agrada la literatura, li prego que pensi en les següents escriptores. Virginia Woolf (a la foto), Sylvia Plath, Alejandra Pizarnik, Alfonsina Storni, Anne Sexton. Si és un/a immens/a lector/a, immediatament haurà esbrinat què tenien totes en comú: problemes mentals i suïcidi.

Ara li demano que em digui què tenen en comú aquests escriptors: Mayakovski, Emilio Salgari, Hemingway, Ángel Ganivet, Larra, Yukio Mishima, Cesare Pevese, Stefan Zweig, Hunter S. Thompson, Sándor Marai, Yukio Mishima, Primo Levi. ¿Ha trobat ja la connexió? És la mateixa. Problemes mentals i suïcidi.

No obstant, en les biografies de les primeres s’incideix sempre en els seus problemes mentals i, fins i tot, s’intenta oferir un diagnòstic. En el cas dels segons, no.

Però les dones que he citat no estaven boges.

Virginia Woolf havia sigut violada pels seus dos germanastres, des dels 13 anys. Es va intentar tirar per la finestra poc després de la primera violació. Els tractaments que li prescrivien eren una barbaritat: cures de repòs. Dies sencers, 24 hores al dia, en total immobilitat, sense permetre-li llegir ni escriure, ni tan sols aixecar-se per anar el lavabo. De fet, es va suïcidar a l’assabentar-se que el seu marit tenia planejat internar-la de nou en un centre especialitzat en una d’aquestes cures.

Alfonsina Storni no patia cap problema mental. Es va suïcidar perquè patia un càncer de pit. Li havien extirpat ja un si, però el càncer s’havia reproduït. No hi havia salvació possible i l’esperava una agonia de dolor fins a l’inevitable final. Va preferir escurçar-lo. No estava boja ni es va suïcidar per amor, com explica la llegenda.

¿Què tenen 
en comú 
Virginia Woolf, 
Sylvia Plath, 
Anne Sexton,
Alfonsina Storni
i Alejandra
Pizarnik?

Anne Sexton havia sigut maltractada i abusada pels seus pares, alcohòlics tots dos. Després la va maltractar el seu marit, que li pegava pallisses. Els metges li van prescriure un còctel de medicaments absolutament delirant si una ho llegeix des de la farmacologia moderna: torazina, hidrat de cloral, pentobarbital i deprol, que, a més, ella barrejava amb alcohol. El seu equilibri psíquic, inestable per si mateix, es va acabar d’enfonsar amb tant medicament.

Sylvia Plath va tenir un primer intent de suïcidi quan era adolescent. Vivia amb una mare hiperexigent i el seu pare havia mort. Per «curar-la», la van sotmetre a electroxocs. Es va casar amb un marit maltractador i com a resultat d’una de les seves pallisses va perdre un nadó. Però en aquella època no es parlava de violència domèstica, sinó de coses de la vida. El marit la va deixar per una altra dona i la va abandonar al mig del camp, a l’hivern més fred que es recordava a Londres durant dècades, amb dos nens petits i malalts. A sobre, el marit publicava poemes sobre la seva nova amant, l’Assia. La Sylvia es suïcidi. l’Assia ho faria uns quants anys després.

Alejandra Pizarnik era bisexual, jueva i andrògina a l’Argentina peronista, que era fortament antisemita, homòfoba i masclista. (De fet, els Perón van acollir a l’Argentina nombrosos exdignataris nazis). ¿Quin psiquiatra la podia ajudar si en aquell moment l’homosexualitat es considerava una malaltia? En el seu poema ‘Sala de psicopatología’, explica que no pot parlar sobre la seva vida sexual perquè s’arrisca que la tanquin per tota la vida.

Notícies relacionades

Quan medicalitzem la violència, neguem que existeix. Si creiem que la víctima està boja, si considerem que està deprimida o ansiosa... ocultem la veritat. Passava llavors i passa avui. I quan la història menteix, ens ensenya a continuar mentint.  Però no podem emmascarar la violència dient boges a les seves víctimes.