Dues mirades

Protesta o 'momentum'

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50428429 grafcat5401  girona  16 10 2019   el presidente de la genera191016140059

zentauroepp50428429 grafcat5401 girona 16 10 2019 el presidente de la genera191016140059 / David Borrat

No oblidem que estem parlant d’unes condemnes severíssimes en un entorn hostil que ha valorat com a delicte extrem l’exercici d’una determinada idea política. Aquest és el punt de partida. La sentència destil·la com a mínim animadversió i està lluny, molt lluny, d’una valoració adequada dels fets que van succeir fa dos anys. I és una llosa pesada, incommovible, que té la patent de cors de la legalitat d’un Estat que, en el propi exercici i desenvolupament de la norma, dinamita qualsevol via d’enteniment i fins i tot aconsegueix que trontollin els seus principis fundacionals.

La protesta, doncs, és legítima i necessària. Cal fer-la i és de justícia, sobretot des de la perspectiva d’una ètica col·lectiva que reclama respecte i de la moral individual de qui se sent violentat. La qüestió fonamental és si respon a una pulsió irrefrenable o al càlcul de l’arribada d’aquest ‘momentum’ tan desitjat per alguns (com està demostrant TorraTorra). En física, és la força generada per un objecte en moviment. En política, l’hipotètic ‘momentum’ és, ara i aquí, un error fatal: pensar que l’objecte es mou (o juguen a fer-lo moure) amb una força capaç de canviar l’estat de les coses.