'Joker', revulsiu contra l'apatia

S’ha escrit molt sobre ‘Joker‘Joker’, i se n’hauria d’escriure més (no estic sent irònica). La vaig veure tard, deu dies després de l’estrena, i bastant convençuda (que malament, quina arrogància tan absurda) que, tot i que m’agrada Todd Phillips i els tràilers de la pel·lícula estaven francament bé, no seria tant. També que, després de llegir molts articles sobre ella, esquivar tuits excessius i sentir mil comentaris ‘random’ (al carrer, al bus), seria exactament el que m’imaginava.

Doncs mira, no. ‘Joker’ va desactivar de cop, amb una violència inesperada, diverses coses sobre les quals he escrit molt últimament. I no té res a veure amb la meva opinió sobre una pel·lícula de la qual m’agraden coses però en detesto d’altres, i de la qual ara mateix sento que no podria fer una crítica sense sospitar que l’endemà em desdiria d’algunes coses que he escrit. Té a veure amb la meva sensació que les pel·lícules s’han tornat intercanviables i poc perdurables, també amb les meves queixes per la compulsió amb què opinem sobre el que veiem.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Mantinc les dues impressions, però reconec que ‘Joker’ es va desplegar o, més ben dit, es va retorçar davant de mi com una contundent excepció que em va deixar fora de joc. La pel·lícula de Phillips no és intercanviable: que en temps d’entreteniment lleuger –tret d’algunes excepcions– existeixi una pel·lícula així, tan prenyada d’enuig, desolació i ràbia (podria acceptar les comparacions amb ‘La naranja mecánica’ o ‘El club de la lucha’ si no fos perquè a ‘Joker’ no hi ha humor), tan summament tèrbola i pessimista, és estrany. Però encara ho és més que una proposta així hagi sigut concebuda en un estudi i s’hagi convertit en un èxit devastador.

Tampoc s’intueix efímera. Si no l’acabem amagant per por (a veure’ns en ella), transcendirà com a símptoma d’un món que se n’anava, que se’n va, en orris. I, per descomptat, totes les opinions se’m queden curtes. No m’aclapara l’allau de veredictes impulsius sobre ‘Joker’. De fet, em semblen pocs. El que em sabria greu (i preocuparia) seria que la pel·lícula ens deixés indiferents. Ens agradi més o menys, ‘Joker’ no és cap tonteria.