Camí del desastre

Fa pocs dies Foment del TreballFoment del Treball emetia un comunicat en què alertava de les conseqüències econòmiques de la violència de carrer i el bloqueig generalitzat de les vies de comunicació. La declaració adquiria un caire dramàtic, podent sorprendre que uns quants dies d’aldarulls justifiqués aquesta preocupació. No obstant, està més que justificada. 

El principal atractiu econòmic de Barcelona, i del conjunt de Catalunya, rau en la seva qualitat de vida. Sectors tan rellevants per a nosaltres com el turisme, els congressos, les noves tecnologies ol’educació, busquen espais amables, oberts i segurs. I, en aquest sentit, Barcelona, especialment des dels Jocs Olímpics, ha sigut considerada com una ciutat de referència global. 

Per això, els episodis d’aquesta setmana constitueixen un genuí «torpede en la línia de flotació» de la ciutat. La repercussió del desastre als mitjans d’informació internacionals ha resultat extraordinària, i l’atractiu de Barcelona ha quedat seriosament deteriorat. Però, a més, no podem obviar les greus conseqüències sobre el nostre món més proper. 

D’una part, la percepció des de la restad’Espanya. Portats pel discurs dominant a Catalunya, tendim a infravalorar la importància del mercat espanyol. I no només per ser de llarg, el primer client de les nostres empreses sinó que, també, perquè durant dècades, Barcelona va ser la ciutat de referència per a molts ciutadans espanyols disposats a deixar el seu lloc d’origen per estudiar o desenvolupar els seus projectes professionals. En l’àmbit econòmic, per exemple, l’aportació d’empresaris nascuts fora de Catalunya, i establerts a Barcelona, ha resultat determinant per al nostre gran desenvolupament.

D’una altra, l’estat anímic dels mateixos barcelonins, especialment els seus col·lectius més dinàmics. Es parla de la fuga de seus empresarials però, sent molt preocupant, ho és encara més aquesta sortida discreta i continuada de professionals capacitats, des del món de l’empresa al de la cultura, que s’instal·len a Madrid.

Si, ahir vam ser receptors de capital humà, avui som emissors de grans professionals. A més, el clima d’enfrontament i crispació que estem vivint abat l’ànim, deteriora les expectatives de futur i desincentiva les iniciatives.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Però el més determinant no és la violència que assola els nostres carrers i bloqueja la circulació de persones i mercaderies ja que, per exemple, van resultar moltíssim més greus els episodis continuats de destrossa urbana que es van donar durant mesos a París.

La gran diferència, i el que atorga una gravetat extraordinària al que passa a Barcelona, és que l’alteració de la vida ciutadana es dona amb la indubtable complicitat, més o menys encoberta, de les màximes autoritats del país. A més, tot això acompanyat del silenci d’elits econòmiques i intel·lectuals que, en privat, es mostren desesperades però, en públic, callen quan no atorguen. Raó de més per felicitar Foment per la seva advertència.