L'esperit de Júlia i Torra

Júlia ha passat por aquesta nit a Barcelona. Molta por. Hi havia barricades en flames a la porta de casa seva. Els radicals independentistes van destrossar el comptador de la llum i la finca va quedar a les fosques. La resplendor de les fogueres es colava per les escletxes de les persianes i ballava sobre les parets del pis. Al carrer, uns encaputxats clavaven la mirada al balcó de Júlia.

Júlia és una persona cèlebre. Per això en aquest article es diu Júlia. El seu nom real és un altre. Potser el sexe també. Aquesta nit estava sola a casa i el cor li volia sortir per la boca. La llum no ha tornat fins al matí, però Júlia continua sumida en la foscor. Sent que li han robat la seva ciutat. Al matí, ja en calma, ha sentit a la fleca una broma. Algú celebrava haver tingut una revetlla de Sant Joan a l’octubre. Júlia ha sentit una esgarrifança. Ha tornat a casa seva presa d’un atac d’ansietat, ha ficat quatre coses en una maleta i ha marxat de Barcelona.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Hi ha històries mínimes que condensen amb gran plasticitat l’essència d’un moment històric. L’esperit de l’època, el que els alemanys despatxen amb una sola paraula: zeitgeist. Mentre Júlia s’allunya amb cotxe de Barcelona, Torra va a peu per l’AP-7 cap a la ciutat amb una columna independentista. El país està damunt davall, el Govern està dividit sobre com han d’actuar els Mossos davant les protestes nacionalistes (i sobre gairebé totes les altres coses), Buch tarda gairebé set hores a deslliurar-se de les pressions d’alguns col·legues i delpresidentabans de sortir a anunciar que... ¡dona suport a la seva policia! La notícia seria el contrari, ¿o no? Coses del zeitgeist. Mentrestant, Torra no és al seu despatx, sinó tallant una autopista.

«És fantàstic veure el poble mobilitzat; és emocionant», celebra el president sobre l’asfalt. No hi ha ni un sol matís en les seves paraules. No condemna els disturbis de Barcelona. Tampoc avala la seva policia. Només hores després pronuncia un tènue «la violència no ens representa». Hi ha milions de coses, idees i actituds que a un no el representen i que no són condemnables en absolut. Aquests són Júlia i Torra, l’esperit de l’època.