Anar al contingut

Editorial

Torra i l'espiral de violència a BCN

Davant els disturbis, no hi caben conspiracions, sinó una denúncia ferma i inequívoca

El Periódico

Torra i l'espiral de violència a BCN

No es pot ser alhora un activista i president de la Generalitat. En les últimes 72 hores, a diverses localitats catalanes, sobretot a Barcelona, s’han viscut intolerables escenes de violència protagonitzades per radicals. El president, Quim Torra, va deixar transcórrer tot el dia i va perdre l’oportunitat de condemnar de forma explícita els disturbis. «La violència no ens representa», va dir Torra des d’una de les marxes que conflueixen cap a la capital catalana. Hores després, una protesta davant de la Conselleria d’Interior va derivar en gravíssims aldarulls per nombrosos punts de Barcelona.  No va ser fins aleshores, passada la matinada, que Torra va comparèixer en una breu intervenció en la qual no va tenir més remei que condemnar la violència i va acusar dels disturbis «grups d’infiltrats i provocadors»

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

És indiscutible que el moviment independentista ha demostrat durant anys un caràcter inequívocament pacífic. Grans manifestacions s’han succeït sense violència. Precisament per això, i perquè la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés és legítima, l’independentisme ha de condemnar sense embuts actituds d’extrema violència com els vistos aquestes passades 72 hores i no arrossegar els peus i recórrer a teories de la conspiració. 

Les reticències de Torra per desmarcar-se de la violència contrasta amb la fermesa del conseller d’Interior, Miquel Buch, a denunciar els «intolerables» actes violents. El conseller va defensar la tasca dels Mossos d’Esquadra, cosa que seria una obvietat si no fos perquè Buch es troba sota el foc d’una part important de l’independentisme per la tasca de la policia. Si hi ha hagut algun excés dels antiavalots, ha de ser investigat i, si procedeix, han de prendre’s les mesures necessàries, però com va dir Buch, els Mossos tenen l’obligació de vetllar per la seguretat ciutadana. La compareixença del conseller davant dels mitjans va arribar després d’hores de difícils contactes entre els socis de Govern per acordar com encaren la violència al carrer i el paper dels Mossos. Que les idees sobre això no estiguin clares al Govern és una pèssima notícia.

Com van dir les associacions de comerciants de Barcelona i Foment de Treball, les manifestacions han de respectar l’ordre públic, i les institucions i els partits han d’actuar amb responsabilitat. Els disturbis no només causen danys materials i perjudiquen la imatge de Barcelona i de Catalunya, sinó que enterboleixen la convivència. El ple del Parlament d’avui és una oportunitat per veure quins líders estan a l’altura del moment.

La mesura i la responsabilitat no només s’han d’exigir als polítics catalans. A Madrid, la dreta exigeix l’aplicació de l’article 155 de la Constitució o la llei de seguretat nacional. No hi ha motiu. És obligació de Pedro Sánchez contemplar totes les opcions, però també ho és mantenir el cap fred, fins i tot en precampanya. Un pas en fals, de Sánchez o de les institucions catalanes, podria tenir conseqüències desoladores.