1
Es llegeix en minuts
zentauroepp49302125 calvio190802130033

zentauroepp49302125 calvio190802130033 / JOSE LUIS ROCA

El Govern ha remès a la Comissió Europea el Pla Pressupostari 2020. Unes previsions doblement prudents. El ministeri de Nadia Calviño és conscient que està en funcions i ha optat per establir un quadro macroeconòmic «inercial», és a dir, sense prendre mesures addicionals ja que en aquest moment no té capacitat per fer-ho i no sap quina majoria parlamentària les podria prendre. No hi ha, doncs, mesures fiscals ni reformes legislatives. Només deixa clar que, fins i tot en funcions, emprendrà una pujada de les pensions del 0,9% i dels salaris públics del 2%. Amb tot, un creixement de l’economia del 2,1% el 2019 i de l’1,8 per al 2020, permetria reduir el dèficit fins al 2% i continuar creant ocupació tot i que a un ritme més lent. D’aquí es dedueix que es mantindrà i fins i tot s’incrementarà la demanda interna. Fins aquí tot és ortodox i prudent. El Govern segueix les directrius de la Comissió i estableix escenaris prudents per complir-les. Fins i tot reconeix un cert refredament de l’economia: aquí, tot i que sense incentivar les visions més catastrofistes que no fan cap altra cosa que empitjorar la situació, no li passarà com a Zapatero el 2008. 

El punt més discutible d’aquest quadro macroeconòmic és la previsió que fa de manteniment de la demanda exterior. Les perspectives internacionals no van en aquesta direcció. Les guerres comercials, el ‘brexit’ i la hipotètica recessió alemanya marquen la direcció contrària. Tret que es prevegi un augment sobtat de la competitivitat de les exportacions espanyoles, aquest punt de l’escenari és poc creïble. Com també ho és la millora de la balança exterior de pagaments, amb la previsible pujada dels preus del petroli i l’impacte de la crisi de Thomas Cook en el turisme espanyol. Són assumptes menors però en els detalls sempre està l’espoleta de les commocions econòmiques. El que necessita Espanya és un govern que no hagi de limitar-se a descriure la «inèrcia» sinó que pugui prendre mesures, especialment les reformes estructurals que es necessiten per deixar de patir.