Al contraatac

Comentaristes de tercera

Els únics que tenen tota la legitimitat per qüestionar les condemnes són els acusats. Les formacions polítiques, d'acord amb la separació de poders, haurien d'acatar-les i respectar-les sense massa escarafalls

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48810507 graf4862  sant joan de vilatorrada  barcelona   26 06 2019  190901145842

zentauroepp48810507 graf4862 sant joan de vilatorrada barcelona 26 06 2019 190901145842 / Susanna Saez

El procediment davant d’una causa judicial és sempre el mateix. Primer, en la fase d’instrucció i durant la celebració del judici, els polítics intenten influir, quan no directament pressionar, el tribunal. Després, i a l’espera de la sentència, donen la seva opinió sobre els delictes que presumptament s’han comès. I per finalitzar, una vegada que els jutges ja s’hanpronunciat, aplaudeixen critiquen la decisió en funció d’on els situa la pel·lícula.

El procés contra els dirigents independentistes no ha sigut una excepció. Segons la meva opinió, els únics que tenen tota la legitimitat per qüestionar les condemnes són els acusats. Les formacions polítiques, d’acord amb la separació de poders, haurien d’acatar-les i respectar-les sense massa escarafalls. Generalment, l’únic que actua així és el govern de torn per la seva posició institucional. I no sempre. La resta, més fusta. I si som en campanya electoral, més encara. Així, minuts després de conèixer la decisió del Tribunal Suprem, Vox va dir que la sentència, suau segons la seva opinió, és «una vergonya per a Espanya», «un gravíssim error judicial» i «molt desencertada». Què podem esperar de qui fa tan sols uns dies va titllar d’«atemptat a la llibertat»la resolució sobre l’exhumació de Franco. I els seus dirigents hi afegien: «Ens és igual que sigui legal o no». Quina barbaritat. Som-hi, llei de la selva. 

Notícies relacionades

Elpresident de la Generalitat va qualificar la sentènciaGeneralitat  contra els dirigents independentistesd’«insult a la democràcia» i «herència de la dictadura». El compliment de la llei no sol ser un insult a la democràcia. Podria ser-ho, arribat el cas, el contingut d’aquesta norma, però no complir-la, per molt injusta que ens sembli. Si al legislatiu no li agrada, que la canviï. El que sí que em sembla un insult és que Quim Torra animi la gent a sortir al carrer i després enviï els Mossos a reprimir les protestes. I també considero un insult a la intel·ligència que es justifiqui al·legant que la policia catalana es regeix per la llei espanyola. Increïble.

D’altra banda, a Ciutadans també li han posat un però a la decisió judicial, camuflat sota el següent discurs: «Molta gent pensa que la sentència no és suficient. Els dic –va declarar Albert Rivera– que no estan sols». El partit taronja i també el PP es van afanyar a demanar que se li retirin a Catalunya les competències penitenciàries, com si fos una cosa molt senzilla que el PSOE no vol fer. A ERC van titllar la sentència de «venjança» i Pablo Iglesias va opinar que així no s’aborden els conflictes polítics. Incomplint la llei tampoc, crec. Pel que sembla, sempre hi ha algú que encerta més que els jutges.