IDEES

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50315871 icult191009132743

zentauroepp50315871 icult191009132743

TNC. Estrena d’una peça de la màquina de tricotar versos de Sagarra. Apoteosi impostada final, amb més de la meitat del públic dret. No és que el teatre deSagarrahagi millorat o que es puguin descobrir diamants entre els teixits de bagatel·la. És que toca aplaudir, ratificar, simular que anem per bon camí tot i que baixem els esglaons que tant li van costar remuntar al TNC. Parada i fonda en la carrincloneria ben servida.

Al TNC, toca aplaudir com si el gran Sagarra de les cançons o ‘Vida privada’ tingués alguna cosa a veure amb el ‘Sagarreta’ teatral

Notícies relacionades

Els jovesPlaiSagarravan ser convidats pel seu talent excepcional a participar en la famosa Penya de l’Ateneu, de la qual no s’ha ponderat prou la importància en la vida social i política d’aquest país. En el meu record de lector estan gravades tres crítiques successives dePlaal teatre del seu company de genialitat precoç. La primera és elogiosa i cortesa. En la segona ja topem amb reticències expressades amb sordina, però poc dissimulades. En la tercera,Plaja no pot més i esclata, la sinceritat s’imposa sobre la companyonia. A la contra de l’exigència cultural, de la innovació, el cosmopolitisme i l’avantguardisme barcelonins,Sagarraescrivia el seu teatre com un camàlic i tractava el seu públic com una ‘colla de babaus’ que li omplien les butxaques. Però gairebé 100 anys després, al TNC, toca aplaudir com si fos el ‘mainstream’, com si el gran Sagarra de les cançons, el de la primera part de ‘Vida Privada’ o les ‘Memòries’ tingués alguna cosa a veure amb el ‘Sagarreta’ teatral.

Si n’hi hagués prou amb la pirotècnia verbal, l’aposta del TNC per la carrincloneria de ‘La Rambla de les floristes’ tindria una justificació. Que Sagarra sempre soni bé no és excusa per menysprear la cultura fins al punt de servir-se d’un costumisme falsificat per omplir el teatre, i a sobre fer gira exhibicionista per marcar tendència. Tots els personatges parlen com Sagarra versifica, cap com Emili Vilanova va constatar que s’expressaven. En fi, queRosa Boladerasés una molt bona actriu, però s’hauria d’haver negat a declamar el monòleg final amb aquella patètica grandiloqüència per la qual tants encara ara bavegen.