La sentència del procés
Copet d'estat
Els milers d'anàlisis sobre les diferències entre rebel·lió i sedició es poden substituir pel recordatori que els controladors aeris que van paralitzar els aeroports el 2010 van ser acusats de sediciosos
zentauroepp49783546 apertura ao judicial marchena190909124830 /
La sentència reescalfada en les setmanes recents i precuinada des de fa dos anys ha recorregut al truc de rebaixar els delictes i recarregar les penesrebaixar . El Suprem adopta així un mecanisme defensiu cap a instàncies revisores. Els entusiastes del cop, una denominació innovadora i posterior als fets jutjats, no han de dubtar que l’alt tribunal s’ha batut amb tenacitat per qualificar el procés de rebel·lió. Molt consistents han de ser els dubtes perquè s’hagi plegat a la insuficient violència dels jutges alemanys, que en l’histerisme subsegüent van ser acusats de pertànyer a un país dictatorial.
El voluntariós i voluntarista esforç del Suprem per consolidar la rebel·lió haurà topat amb obstacles doctrinals insalvables, per no parlar d’algun magistrat dissident. El procés ha quedat reduït a un copet d’Estat, però amb la particularitat que el mateix tribunal ha imposat penes més severes que a oficials de la Guàrdia Civil i l’Exèrcit que un 23-F van entrar armats a sotmetre al Congrés o van treure tancs al carrer, en un cop reconegut fins i tot pels seus partidaris. El general Armada va ser indultat als sis anys; el ‘tanquista’ Milans del Bosch, amnistiat poc després, la majoria de comandaments no van passar de sis anys. La meitat de càstig que els sediciosos catalans, amb la particularitat que l’Estat s’ha negat a jutjar el cap de la banda independentista.
El Dret Penal ha de ser diàfan, malament anem si un delicte s’haexplicar-se. Els milers d’anàlisis sobre les diferències entre rebel·lió i sedició es poden substituir pel recordatori que els controladors aeris que van paralitzar els aeroports espanyols en el pre-Nadal del 2010 van ser acusats de sediciosos. Cap d’ells ha passat ni un dia a la presó. El procés no ha causat ni el retard d’un avió, però Rajoy va preferir les diligències a la diligència. La foguera fabrica màrtirsi dificulta la devolució de la societat a aquesta confortable varietat de l’avorriment anomenada democràcia.
