Dues mirades
La sentència no em representa
Els líders independentistes van violar la llei, i la sentència els ho cobra amb rigor. Però l'encadenament d'errors i desraons que van conduir fins a l'1-O i la DUI va tenir molts protagonistes.
Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras durant el judici del ’procés’ al Tribunal Suprem. /
No he votat el Tribunal Suprem. No he elegit els seus membres ni espero que compleixin cap promesa política. Per això resulta impossible exigir-los alguna cosa més que l’ajustament a la llei. Però sí que voto –votem– polítics. I els seus programes electorals amb tirallongues de promeses. Algunes, possibles. D’altres, pures mentides. Caramels per obtenir vots. Però sense sucre i molt, molt amargs.
No va ser uncop d’Estat. No va ser rebel·lia. I aquestes veus, moltes amb responsabilitat política, que no han deixat de proclamar-ho veuen ara la seva sentència. Però ells no pagaran la seva incapacitat i la seva insensatesa amb la presó. Igual que no les ha pagat el PP, el gran instigador delprocés. Els líders independentistes van violar la llei, i la sentència els ho cobra amb rigor. Però l’encadenament d’errors i desraons que van conduir fins a l’1-O i la DUI va tenir molts protagonistes. Els que sí que ens representen amb els nostres vots tenen el deure de cosir el que –per acció, complicitat o inacció– van trencar els seus partits. Més enllà del resultat electoral, està en joc la pau social d’una Espanya que o es reconstrueix d’una altra manera o no serà.
