REVISIÓ
'Morrositat'
El deute comercial de les autonomies amb els proveïdors ha crescut el 13% l'últim any. Existeixen mecanismes per evitar que les administracions es financin amb càrrec a les empreses
zentauroepp48456089 barcelona 03 06 2019 sociedad el doctor ferran m190920145737 /
Està augmentant el deute comercial de les comunitats autònomes davant els seus proveïdors.
Al juliol, les factures pendents de pagament per part de les autonomies van sumar 4.522,91 milions d’euros, el 13% més que l’any anterior.
Res fa témer una situació semblant la del 2011. Llavors les factures guardades alscalaixos autonòmics sumaven ni més ni menys que el 3,4% del producte interior brut i ara amb prou feines estem parlant d’un import equivalent al 0,36% del PIB. A més, del total del deute comercial pendent, només uns 47 milions ve d’anys anteriors; la resta correspon a obligacions generades aquest mateix any; sobretot, a la sanitat (el 71% del total).
Però la desacceleració en què està embarcada l’economia espanyola obliga a ser vigilants sobre la xacra de la morositat al sector públic, per no afegir noves penes a les possibles dificultats que una caiguda del consum pot portar a les empreses espanyoles, sobretot les de menor mida i més baixa capacitat de reacció.
El president de la Plataforma contra la Morositat, Antoni Cañete, sol utilitzar l’expressió «morrositat» per referir-se a les grans empreses o administracions que abusen de la seva posició de domini davant els seus petits i mitjans proveïdors per imposar-los terminis de pagament inassumibles.
En situacions de dificultats econòmiques, la «morrositat» pot portar tensions impossibles a les empreses i conduir-les fins al compromís d’acomiadaments i fins i tot tancaments, com es va veure en la nociva recessió del 2008.
Ningú entreveu ara una crisi d’aquest calibre.
Però cal ser vigilants. Algunes autonomies atribueixen la tensió en els últims mesos al retard d’Hisenda a fer-los arribar 4.500 milions de les seves entregues a compte. A partir de novembre hauria de quedar resolt aquest problema, després del reial decret aprovat pel Consell de Ministres divendres passat.
Però probablement les tensions de tresoreria de les comunitats tenen molt més a veure amb l’augment del dèficit de les autonomies en un any que ha sigut electoral per a la major part d’elles.
L’objectiu de dèficit de les autonomies el del 0,1% per a aquest any. El finançament que els presta l’Estat està ajustat a aquest objectiu. Però el juliol passat 11 de les 17 autonomies ja van superar aquest sostre. Els canvis legals del 2012 i el 2013 van introduir mecanismes per evitar que les administracions traslladin als proveïdors les seves necessitats de finançament i pot ser que calgui portar-los a col·lació en el moment conjuntural en què s’està endinsant l’economia espanyola.
