1
Es llegeix en minuts
Turistes de l’Imserso, en un hotel de Lloret.

Turistes de l’Imserso, en un hotel de Lloret. / ARXIU / DAVID BORRAT / CLICK ART FOTO

Aquest dilluns surten a la venda les places turístiques que anualment subvenciona l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (Imserso). Des de 1985, aproximadament un milió de persones jubilades han disfrutat d’uns dies de vacances pagades per l’Estat. Es tracta d’unprograma d’inversió públicaque pretén alhorafer millor la vida de la gent grani allargar unes setmanes la temporada de les infraestructures turístiques, amb l’impacte positiu que té per a l’ocupació i per al PIB. Una abstracció com l’Estat del benestar pren cos en iniciatives tangibles com aquesta. El programa presenta un balanç netament positiu, tant per la consecució dels seus objectius com pel grau de satisfacció dels usuaris. 

Però aquest any, les places surten a la venda una mica més tard de l’habitual perun conjunt de recursos i al·legacions creuades en el concurs per a l’adjudicaciód’aquest lot que costa a l’Administració pública una mica més de 130 milions d’euros que reben les agències i els hotels que presten el servei als jubilats. La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) ha advertit el Govern sobre la necessitat de reformar les condicions del concurs públicperquè «no guanyin sempre els mateixos». També els mateixos adjudicataris es queixen que no sempre cobreixen les despeses del servei que presten. Per aquest costat, alguna cosa s’hauria de fer en aquesta era de la transparència en què el sol fet de la seva absència ja és prou motiu per a la sospita.

Igualment,sembla que no té molt sentit que els ajuts que reben els pensionistes per practicar aquests dies de turisme no tinguin en compte el nivell de renda dels beneficiaris. Donar els ajuts de manera lineal pot semblar igualitari però, en realitat, és clarament discriminatori ja que aparca la dimensió redistributiva que han de tenir els ajuts públics. És una mala pràctica que si s’erradiqués podria, a més, permetre que el programa tingués més beneficiaris, ja queno s’ha d’oblidar que el 75% dels sol·licitants es queden sense viatjar