Les regles de l''impeachment'

A la Cambra de Representants es plantegen iniciar un procediment de destitució, que, si prosperés, podria privar del seu càrrec de president dels Estats Units a Donald Trump. Aquest procediment està previst a la Constitució nord-americana, i es coneix com a ‘impeachment’.Constitució nord-americanaEl venerable text nord-americà és del 1787, per la qual cosa no hi podem trobar els mateixos mecanismes de control del poder executiu que les constitucions següents no recolliran fins i tot ben entrat el segle XX. En els sistemes parlamentaris actuals disposem de les mocions de censura, que permeten destituir un president del Govern de manera expeditiva. En general, n’hi ha prou amb una majoria reforçada que acrediti que el cap de l’Executiu ha perdut la confiança del Parlament. Enl’‘impeachment’,en canvi, s’actua d’una manera semblant a un procés penal. Es formulen càrrecs a la Cambra de Representants, per qui s’imputa al president un comportament reprovable. La decisió final sobre si és procedent la destitució correspon al Senat.

Aquest apunt simplifica molt la regulació de l’‘impeachment’. Convé, doncs, valorar el que recullen els preceptes constitucionals i el que en queda fora. Comencem pel que diu la secció quarta del’article II de la Constitució dels Estats Units: «El president, el vicepresident i tots els funcionaris civils dels Estats Units seran separats dels seus llocs al ser acusats i declarats culpables de traïció, suborn o altres delictes i faltes greus». No és imprescindible que les acusacions es corresponguin exactament a tipus de delicte predefinits per lleis penals. Alexander Hamilton, en el número 65 dels ‘Federalist Papers’, en què comentava la Constitució pel que fa a l’‘impeachment’, entenia que es poguessin jutjar irregularitats de naturalesa política, com qualsevol conducta que perjudiqués la societat. En tot cas, aquesta és l’única via per destituir un president. La secció quarta de la vint-i-cinquena esmena, de 1965, està pensada per declarar la incapacitat del president, però sí que pot recuperar la plenitud de les seves funcions. Això no és possible si és destituït.

¿Qui decideix?

El procediment de l’‘impeachment’ es troba a les seccions segona (clàusula 5), i tercera (clàusules 6 i 7) de l’article I de la Constitució. S’estableix que la Cambra de Representants ésl’única  que pot determinar l’inici del procediment de destitució. Però no dona gaires més precisions, de manera que s’entén que caldrà acudir a les normes internes de la mateixa Cambra. El precedent més pròxim cal buscar-lo en l’‘impeachment’ de Bill Clinton (1998), que finalment no va prosperar. Llavors, la Comissió d’afers judicials (House Judiciary Committee) va fixar els càrrecs després d’una investigació. Ara es debat si és possible iniciar l’‘impeachment’ de Trump sense fer una investigació completa de l’actuació del president. La minoria republicana de la Cambra sosté que no, però hi ha experts que mantenen que, davant del silenci de la Constitució, n’hi ha prou amb els indicis que resultin d’una investigació preliminar. Si sorgeixen mers indicis es pot passar al vot del ple de la Cambra de representants. Allà és necessària la majoria, i els demòcrates ho tenen relativament fàcil: disposen de 218 escons sobre el total de 435. Però als Estats Units la disciplina de partit és bastant laxa, i no es pot descartar la pèrdua de vots imprescindibles.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El Senat és el que decideix sobre l’acusació que li arriba de la Cambra de representants, i avancem que és necessària una majoria de dos terços perquè l’acusat per la Cambra de representants sigui«condemnat»(«convicted»). Els demòcrates disposen de 45 escons sobre els 100 del Senat, i queden lluny dels 67 indispensables per assolir els dos terços. En aquestes condicions, el més probable és que el Senat, amb majoria de republicans, rebutgi destituir Trump. Ha de fer-ho amb un procediment equiparable al d’un judici; la constitució parla de «to try» a la persona objecte de l’‘impeachment’. Però, una vegada més, manca de regles preestablertes, i és el Senat mateix el que les estableix per a cada cas. Podria donar audiència a testimonis de l’acusació i de la defensa, o directament passar a votar sense més ni més sobre la innocència o culpabilitat de Trump sobre els càrrecs que se li formulessin. En tot cas, el que sí que es desprèn de la Constitució és que, tot i que el Senat exoneri Trump de les acusacions de la Cambra de representants, això no impediria un procediment penal per càrrecs delictius, encara que el Senat els hagués considerat inexistents. Veurem què passa.

Catedràtic de Dret Constitucional (UB).