Dues mirades
lfont32062831 icult hofesh made in girona political mother p160127131918
En el curt de promoció del festival Temporada Alta, hi ha un vagó de metro quasi buit, una noia sola, un home esporuguit que se’n va, un fatxenda que busca brega, i un altre personatge, que som tots nosaltres. Els espectadors. Veiem l’escena a través de la càmera subjectiva d’aquest individu, que no fa res davant la situació dramàtica que viu. Primer, un deambular erràtic del noi; després, agressions i insults. El vagó és un desert. L’espectador, que també rep les amenaces del noi que s’acosta a la noia amb violència, no fa res. No reacciona. El final del curt és sorprenent. Agressor i agredida deixen de fer el seu paper, acaben la funció, saluden l’espectador i el conviden a abandonar el vagó que, de fet, veiem com es transforma en escenari. Una acomodadora indica la sortida.
El teatre ens emociona, ens interpel·la i ens enfronta a una realitat davant la qual només observem. ¿Com reaccionem? ¿Com sortim de la sala després d’haver estat esquitxats per la sang que penetra en les consciències? Temporada Alta, el festival de tardor de Catalunya, comença avui i torna a plantejar-nos els mateixos interrogants de sempre. Des de fa segles, la mateixa interpel·lació.
