Aquest desordre tan anunciat

Segons el Manual del Bon Agitador, això de tallar carreteres es fa però no s’anuncia. Si s’anuncia passa a ser una manifestació i, com a tal, si no és espontània, ha de sol·licitar permís de celebració. Sense autorització, en cas que les marxes tallin carreteres seran tècnicament aldarulls tot i que siguin pacífiques. I si tenen permís, cadascuna de les marxes correrà el risc de semblar una processó, amb o sense sants (més aviat amb), amb o sense lletanies (el mateix, ja que els eslògans polítics s’hi assemblen molt) i amb un final possible (Déu no ho vulgui): repartiment d’hòsties sense consagrar, com ho diria Rufián abans de la seva conversió. Tot i que soni malament, és millor nom que el de sagrades formes, poc idoni per descriure el que intercanvien polis i CDR quan xoquen. S’ha comptar amb aquest risc perquè així acaben tantes i tantes manifestacions convocades com a pacífiques.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Hi vaig donant voltes i no em quadren gaire aquests desordres tan anunciats i poc espontanis organitzats per al moment que es conegui la sentència. Parlen de tres dies de marxes per immobilitzar el país i, tot i que espero protestes, tant d’anunci previ em crida l’atenció. Potser la veritable resposta a la sentència és més fabricar un clima de temor col·lectiu que aconseguir una àmplia aturada del país, una cosa que no crec que estigui a l’abast dels secessionistes. Ja ho veurem. El que anomenem Madrid portarà a Catalunya fins a 1.800 policies. Se sumaran a 1.400 Mossos que ja han explicat que defensaran les llibertats dels catalans (la d’expressió, la de manifestació i se suposa que també la de circular).

Com que les marxes s’han publicitat tant, els policies saben que hauran d’actuar a l’aeroport, els ports, les autopistes, les carreteres i els carrers importants. Davant dels preparatius dissuasius temo que el pla secret secessionista –el no anunciat– sigui buscar una repetició d’imatges com les de l’1-O utilitzant els mateixos figurants/protagonistes passius. Aquell 1-O gràcies a Rajoy, Fernández Díaz i els convocants del referèndum que no tindria valor com a consulta constitueix l’única gran victòria moral del procés, però els seus efectes es dilueixen amb el temps (i veient imatges similars de la policia francesa, entre d’altres). Potser algú pensa que cal reactualitzar-ho. En qualsevol cas, la majoria dels polítics convocants probablement es reservaran per a les conteses futures i ara es limitaran al paper institucional de ser només Una Mica Desobedients, amb els precedents de mantenir la bandera al Palau, retirar els llaços grocs abans que venci el termini donat pel jutge i guardar les claus de les presons on resideixen els empresonats.