Uns pressupostos per a Barcelona

El govern municipal de Barcelona en Comú i el PSC ha presentat una primera proposta de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2020. Un bon punt de partida, molt més dels que es va aconseguir en el tram final de l’anterior mandat. El projecte, encara pendent de negociació, debat i votació, contempla un increment dels comptes municipals d’un 9,2%. L’augment hauria de venir alimentat per ingressos de l’Estat, si el Congrés aprova uns Pressupostos Generals que prevegin aquestes aportacions, però també per un esforç tributari més gran d’empreses i ciutadans, la destinació dels quals haurà de ser explicada amb transparència i justificada. IBI, àrea verda i blava, ocupació de l’espai públic i taxa turística són els principals capítols des dels quals generar aquests nous recursos. Una proposició que treballa perquè una certa idea de Barcelona –més habitable, més equitativa i amb millor mobilitat– no es quedi en la retòrica i vingui acompanyada de mesures efectives en benefici de la ciutadania.

Una de les propostes principals del projecte de pressupostos és l’adequació de l’IBI  a la revisió cadastral. Això suposaria una pujada mitjana de l’impost del 5,4% el 2020. L’IBI eliminaria desajustos i cobraria més proporcionalitat, evitant situacions anòmales en les quals vivendes majors atenen pagaments menors. Només amb aquesta mesura, l’ajuntament preveu ingressar 43 milions més. El govern de la ciutat posa en el punt de mira l’ocupació de l’espai públic. De terrasses, però també haurien de quedar afectats nous negocis de motos i bicicletes compartides que aparquen al carrer i que fan un ús lucratiu de la via pública. Amb el gravamen d’aquestes activitats, més l’increment en aparcaments de zona verda i blava i el recàrrec de taxa turística, hauria d’ingressar 57,2 milions més.

Si sembla lògic que part dels beneficis que generen els nous negocis de mobilitat serveixin per finançar els serveis públics, també resulta imprescindible millorar el retorn social del turisme. Una activitat que impulsa l’economia de la ciutat però implica notables costos econòmics i socials, que ha de contribuir a pal·liar. Tot i que el recàrrec de la taxa turística potser pugui ser massa brusc en un moment en què les perspectives del sector són incertes i s’hagi de debatre amb el sector hoteler fins a quin punt la seva incidència podria quedar millor distribuïda amb altres agents que també es beneficien del turisme. Pendent que el Parlament aprovi aquesta mesura, el recolzament d’ERC, JxCat i els dos partits de govern de Barcelona permet preveure una possibilitat d’acord.

La proximitat del 10-N i les tensions que envoltaran la sentència del Tribunal Suprem sens dubte complicaran el debat. Però el tauler polític situarà ERC i BComú al centre de les negociacions, tant dels pressupostos de Barcelona com, en paral·lel, tot i que se’n vulguin deslligar, dels de la Generalitat. Sense ser moneda de transacció, el mateix esperit d’arribar a acords de ciutat (i de país) i prioritzar la necessitat de finançar les polítiques socials hauria de portar a desbloquejar els pressupostos a les dues institucions (i no només en elles).