Editorial

Més trastorns mentals entre els metges

La salut dels facultatius és una altra de les conseqüències de les retallades en la sanitat

1
Es llegeix en minuts
undefined50185362 madrid  02 10 2019  sociedad rueda de prensa de la fpsomc qu191002163942

undefined50185362 madrid 02 10 2019 sociedad rueda de prensa de la fpsomc qu191002163942 / DAVID CASTRO

Els casos de metges amb trastorns mentals i addiccions han crescut a Espanya un 30% en els anys 2017 i 2018. Els problemes de salut mental no són més elevats en aquest col·lectiu que en d’altres, però són especialment rellevants per la repercussió que poden tenir en el tracte al pacient. Per això, el 1998 es va posar en marxa a Barcelona, després ampliat a tot el país, un programa pioner que presta atenció als facultatius afectats. Els primers 12 anys va atendre 2.415 metges. En els últims vuit, a 2.756.

Les xifres revelen un increment de trastorns mentals que no es pot deslligar de la sobrecàrrega laboral motivada per les retallades. El sobreesforç i la massificació provoquen el que es diu la síndrome del metge cremat. Aquest trastorn professional és una resposta extrema a l’estrès crònic. Genera esgotament emocional, despersonalització i falta de realització personal.

A les plantilles minvades per les retallades s’hi ha d’afegir el gran volum de jubilacions previstes, cosa que pot disparar la sobrecàrrega en un col·lectiu cada vegada més envellit. Tot i que els joves no s’escapen dels trastorns, al contrari. L’elevada competitivitat dels estudis, les extenuants jornades de formació i les expectatives professionals frustrades ha increment els casos entre els menors de 30 anys.

Una investigació publicada a la revista JAMA (Journal of the American Medical Association) el 2018 concloïa que el 45% dels professionals mèdics manifesten símptomes d’esgotament durant la seva pràctica professional. La universalitat del problema no li resta importància, sinó que posa en relleu l’eficàcia del programa desenvolupat a Espanya. Al ser de caràcter confidencial, ha ajudat els afectats a demanar ajuda i vèncer el temor de l’estigma social. El 90% dels atesos des del 1998 s’han recuperat. El que no es recuperen són els pressupostos destinats a sanitat. Les retallades continuen causant noves víctimes. Si no es reverteixen, la situació només empitjorarà.