Vigílies tenses

¿Com serà el dia de la sentència? ¿I com la sabrem? ¿El dia abans hi haurà rumors, com els d’ara, tan intensos? ¿Ens diran que l’endemà sabrem el contingut del veredicte que marcarà no solament la vida dels presos, sinó la nostra pròpia vida i la del país? N'hi ha que diuen que serà pública, és a dir, llegida; en directe, suposo. Si fos així, pel to, per la cara del jutge, per les primeres frases, ja podríem intuir per on aniran els trets. ¿Què podem, aleshores? ¿Hi haurà gent que ja sortirà al carrer en previsió del cop, en el primer indici de condemna? No importaran, en un primer moment, els detalls sinó els anys. I aleshores la llosa que caurà serà d’un pes insospitat, impredictible. ¿I si resulta que el dia abans hi ha filtracions –no seria tan estrany, oi? – i ja sabem la sentència abans de la sentència? ¿I si, mentre els advocats estan escoltant Marchena, algú surt de la sala i proclama als quatre vents la resolució judicial?

¿Què fa el jutge aquests dies? ¿L'acaba de redactar? ¿Es prepara, com un actor el dia de l’estrena, amb exercicis vocals? Són dies incerts, vigílies tenses de la setmana que –ho direm al cap dels anys– vam viure perillosament.