La clau

La violència i la venjança empetiteixen

Els qui encoratgen aquests sentiments, saben el que fan: perpetuar el conflicte

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50047189 barcelona 25 09 2019 quim torra en el debate de pol tica gen190926110318

zentauroepp50047189 barcelona 25 09 2019 quim torra en el debate de pol tica gen190926110318 / FERRAN NADEU

Els que coneixen la trajectòria intel·lectual i política de Quim Torra sabien que un dia o un altre coquetejaria amb la violència. Torra no forma part de l’independentisme d’última generació –cosa que simplificant molt es fonamenta en l’intel·lecte de Carod Rovira i en la pragmàtica de Mas–, sinó de la minoria separatista que malvivia a l’interior del catalanisme a base d’explotar el «pit i collons Per això, Quim Torra s’arrossega aquests dies per evitar condemnar els CDR detinguts en allò que la investigació demostri finalment que són fets i no literatura policial. És un error que li pot costar el càrrec. No per la pressió del govern de Sánchez ni per la moció de censura de Ciutadans sinó perquè Esquerra i el renaixent PDECat de David Bonvehí no li consentiran aquest joc. Saben que la violència és el camí més ràpid per empetitir l’independentisme fins a reduir-lo a la marginalitat en la qual el van recollir en el seu moment Carod i Puigcercós abans de col·laborar amb Pujol en la desarticulació intel·lectual de Terra Lliure. De la logística ja se’n va ocupar Garzón. Torra, emparat amb els excessos de l’1-O, vol portar l’aigua al seu molí de la «guerra justa», però això el deixa fora de les institucions, a ell i als que s’afegeixin a la maniobra.

Les detencions dels CDR es presenten com un aperitiu de la sentència del Tribunal Suprem. També allà es juga el perímetre social del constitucionalisme. Si el text dels magistrats encoratja el sentiment de venjança amb què alguns han seguit aquest judici –com ha sigut el cas d’Albert Rivera o de Vox–, el recolzament social i polític a la sentència, especialment a Catalunya però no únicament, es veurà sensiblement reduït. I aquest element serà decisiu per encarar la resolució d’aquest assumpte. Necessitem àmplies majories. La violència i la venjança empetiteixen i dissolen la representativitat dels interlocutors. Els qui encoratgen aquests sentiments, saben el que fan: perpetuar el conflicte. Els altres, sabem que aquest és un molt mal negoci. Està en els nostres vots evitar-ho.