Dues mirades
Fronteres de l'1-O
A partir d'aquí, tot van ser ferides. Entre els que van viure la vigília de la votació malgastant il·lusió i els que s'anaven sumint en la tristesa
zentauroepp48172220 iceta bertan190516093023 /
L’1-O va crear una frontera. No s’assemblava a la que tants anhelaven. I, potser, ni tan sols va ser una de sola ni va ser la primera.
La primera frontera es va gestar, a cop de lleis precipitades i baralles parlamentàries, entre els que reconeixienl’1-O com un referèndum legalreferèndum legal i els que advertien, no només que era il·legal, sinó dels problemes que comportaria el compromís dels seus promotors a acatar el resultat i conduir-nos a una DUI. A partir d’aquí, tot van ser ferides. Entre els que van viure la vigília de la votació malgastant il·lusió i els que s’anaven sumint en la tristesa, ni se sentien part de la festa ni li auguraven un bon final.
El dia es va despertar de plom i aviat es va tornar encara més sobri. Aquell diumenge es va tenyird’èpica. L’alegria dels que van votar, tan radiants que semblaven haver guanyat mil batalles, la ràbia dels colpejats, la indignació davantd’aquelles imatges que van donar la volta al món, la impotència de tants i l’angoixa a l’endevinar que, a partir d’aquell moment, tot aniria irremeiablement pitjor. Fronteres i més fronteres que han quarterat un país fins a poblar-lo d’illesd’incomprensió.
