Sense meta a la vista

Aquest dimarts fa dos anys de l’1 d’octubre, una data que alguns recordaran com un acte de dignitat i altres, com un episodi funest de la història recent de Catalunya. El president Quim Torra ha dit que no rememora aquell dia amb malenconia i avui manté que la via és la confrontació amb l’Estat. La política catalana i espanyola semblen, doncs, condemnades a continuar avançant en sentit oposat.

Aquell primer d’octubre va tenir com a preludi les sessions del Parlament del 6 i 7 de setembre, quan l’independentisme va imposar la seva majoria per crear les lleis de ruptura prescindint del marc legal vigent. A partir de llavors, tot es va precipitar: les concentracions; les imatges de les càrregues policials que van donar la volta al món; l’aplicació del 155; l’empresonament de dirigents polítics i d’associacions, la marxa d’altres a l’estranger; el judici televisat i, ara, la imminent sentència del Suprem. Sens dubte, una cronologia de difícil digestió.

També des d’aquella tardor, l’independentisme ha viscut amb més intensitat un pols intern per disputar-se l’hegemonia d’un sector fragmentat. S’ha evidenciat en les diferents conteses electorals i en la seva estratègia al Congrés dels Diputats. Dijous passat, això sí, van aprovar conjuntament al Parlament unesresolucions que insten a la desobediència, una eina de pressió i denúncia civil que, quan fa el salt a les institucions, pot convertir l’arena política en un fangar. Potser aporta èpica al relat i potser sedueix una part de l’electorat, però el seu ús és tan arriscat com irresponsable.

Les detencions de membres dels CDR

A les portes de conèixer la sentència, l’empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme ha escalfat l’ambient. Al Parlament, la líder de Cs, Lorena Roldán, no va tenir objeccions a mostrar una fotografia de l’atemptat etarra de la caserna de Vic i acusar Torra de ser la gasolina dels comandos, per la qual cosa proposarà una moció de censura. El president, i bona part del grup de JxCat i ERC, tampoc les va tenir per corejar llibertat per als acusats. Al seu costat, Pere Aragonès es va mantenir en silenci.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Sigui quin sigui el resultat d’aquesta investigació, s’equivocaran els que tractin de criminalitzar l’independentisme, que ha fet bandera del seu pacifisme. Alhora, és preocupant que els dirigents independentistes no contemplin si més no la possibilitat que els investigats preparessin presumptament accions de sabotatge i que donin per descomptat que qualsevol actuació policial respon a criteris polítics i no de seguretat, fins i tot si es duu a terme a requeriment judicial.

El 2017 es va donar el tret de sortida d’una carrera que té molta gent exhausta: uns perquè no la volen córrer i altres perquè no veuen clar on és la meta. Abans del 15 d’octubre assistirem a un altre esprint de l’independentisme que, en paraules de Pedro Sánchez, està en «naufragi total».Una observació molt prematura que només s’entén en clau electoral.