Caps als 70 anys

Han trencat el motlle. No tenen cap model a seguir i l’estan fent a cop de llibertat i poder. Són dones que s’apropen o superen els 70 anys. Van tenir accés a la universitat i al mercat laboral. Si van ser mares, els seus fills ja fa dècades que volen sols. I el moviment feminista les ha fet més visibles. L’edat mai va ser un obstacle per a tants homes que lideren organitzacions als 70 o 80 anys, però era una condemna a l’ostracisme per a les dones. Avui, elles estan prenent el comandament. Són moltes les dones grans que, en tots els àmbits, estan cobrant significança. I també són molts els prejudicis que han hagut de combatre. El primer: el seu propi cos. Aquest cos que la pressió social ha obligat a ser eternament jove. A la dona se li ha exigit bellesa o, com a mínim, cures. La seva aparença s’ha lligat al contingut, de manera que les arrugues anaven associades al final de la utilitat. Aquests cossos de 70 anys ja no són el que alguns homes reben amb les portes tancades dels seus despatxos. Algunes han aconseguit ocupar-los

Alguns estudis revelen que les dones entre 65 i 79 anys són el grup demogràfic més feliç. Passada ja la menopausa, alliberades de clixés que convertien la seva existència en un continu examen (bona mare, bona dona, bona empleada i, per descomptat, dona desitjable), les dones grans gaudeixen d’una etapa de llibertat que difícilment podien haver assolit fins aquell moment.

El mèrit d’aquest èxit és d’elles, però també cal destacar el canvi social que l’acompanya. La conscienciació feminista en els més diversos àmbits acompanya fenòmens com aquest, que al seu torn, serveixen de referent a altres dones. Un motiu més per plantar-se contra qualsevol retrocés que vulguin imposar els qui no entenen que els avenços per la igualtat són avenços de tota la societat.

Una generació de dones rellevants parla sense embuts, ostenta el comandament i exhibeix la seva presència. Ha arribat algú nou al poder.