Mobilització

Aquesta bruixa anomenada Greta Thunberg

Mentre uns líders utilitzen l'activista per rentar-se les mans, d'altres intenten ocultar el pànic darrere d'una pantalla de mofa i de menyspreu

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp49964731 new york  new york   september 20  activist greta thunberg l190922173241

zentauroepp49964731 new york new york september 20 activist greta thunberg l190922173241 / John Lamparski

És un espectacle depriment: adults treient foc pels queixals per una noia de 16 anys. Riuen i fan mems amb les seves ganyotes mentre diuen que es preocupen per la seva salut mental. La histèria recorda la del bon poble de Salem quan corria la veu que hi vivien bruixesThunberg i les de Salem tenen en comú l’aparença inquietant i l’atemptat contra la fe. Dir que el nostre mode de vida desmesurat és insostenible i anunciar que el temps s’ha acabat és el que més s’assembla avui al’heretgia.

Creiem menys en Déu que en el progrés capitalista, però Mark Fisher advertia que la ceguesa només havia canviat de lloc. Si Thunberg fa sortir de polleguera tants adults és perquè atribueix l’Apocalipsi a una causa concretaAssenyala els mateixos mandataris que la fan anar amunt i avall. La reacció és orgiàstica: els assenyalats aplaudeixen o insulten, celebren o menyspreen. Tot depèn de les regles del’espectacle. Mentre uns líders la utilitzen com Pilat va utilitzar la palangana, per rentar-se les mans, d’altres intenten ocultar el pànic darrere d’una pantalla de mofa i de menyspreu.

La fama de Thunberg té una conseqüència benèfica: el seu estrany carisma, el pànic, ha cridat l’atenció d’un univers mediàtic que exigeix sempre aquesta càrrega de sensacionalisme. Hi ha una altra conseqüència pitjor: la seva aparició ha desplaçat el debat sobre la nostra supervivència cap a ella, cap a una persona particular. Així discutim sobre si una noia de 16 anys té raó o està guillada, no sobre les solucions a la crisi climàtica. És com si preferíssim tornar-nos bojos abans d’afrontar cara a cara un repte capital.

Digerir el pànic

Els dos bàndols barregen el pitjor i el millor de la condició humana. D’una banda hi ha la comunitat científicaque adverteix del perill, però ho fa al costat d’un conjunt de místics adoradors de la Mare Terra, ‘progres’ hipòcrites i animalistespassats. Al costat contrari hi ha els escèptics que recorden que les prediccions apocalíptiques solen equivocar-se i els conservadors que es pregunten pels models alternatius sense aspirar a maximalismes, però aquests comparteixen files amb la gossada de negacionistes, cínics i furiosos defensors de l’única fe: el metastàtic creixement sense fi.

Notícies relacionades

Els dos grups observen, sense adonar-se’n, el mateix tabú: el que esborra de la nostra ment qualsevol mena de límit. Els defensors de Greta volen posar de cap per avall la societat com si els canvis no fossin traumàtics, com si no s’hagués de sospesar qualsevol alternativa acuradament; els seus enemics consideren que la màquina continuarà funcionant sense perill i que el plaer i la comoditat no donen mostres d’haver arribat a la fi.

La pregunta no és si Greta Thunberg té o no raó. La pregunta és què coi farem. Els científics haurien d’ocupar el lloc de Greta ara que ella ha sacsejat la societat. I nosaltres hauríem d’aprendre a digerir el pànic i el sentiment de culpa, perquè no ens està deixant pensar.