ANÀLISI

Violència i propaganda a Catalunya

El nom de la violència es mostra en el conflicte català. Hi ha motius per inquietar-se, però no per sorprendre's. L''agit-prop' independentista no és per complet aliena. Els seus sofismes poden inflamar ments ofuscades.

2
Es llegeix en minuts
sabadell

sabadell

El nom de la violència es mostra en el conflicte català. Hi ha molts motius per inquietar-se, però no per sorprendre’s. Ja fa molt temps que els somriures de la revolució es van tornar ganyotes eixutes. Molt temps aparentant que no passa el que passa. Molt temps negant la fractura social. Molt temps maquillant el menyspreu, la violència verbal i cert supremacisme capil·lar.

Malgrat l’empremta de les organitzacions terroristes Exèrcit Popular Català en els anys 70 i Terra Lliure en els 80,l’independentisme català contemporani no és un moviment violent. Però aquesta constatació no exclou que la barreja explosiva d’agit-prop, fervor, impostura, frustració i intransigència que s’agita a la coctelera delprocés pugui haver portat alguns membres del moviment cap a posicions extremistes.  

Els set independentistes detinguts i empresonats sota l’acusació de terrorisme els empara la presumpció d’innocència. Tot i que dos han admès que preparaven sabotatges amb explosius per «fer soroll» de cara a l’1-O  i la sentència, tots són innocents mentre no conclogui el procediment judicial.

Menysprear aquest precepte de l’Estat de dret seria una imprudència que podria conduir a un greu atropellament. De la mateixa manera, desautoritzar des de les institucions públiques la justícia que investiga els acusats i associar-la als tribunals de la dictadura constitueix una tremenda irresponsabilitat política. Ni tan sols beneficia l’independentisme. Al contrari: la cega exaltació institucional dels detinguts acabarà tacant el conjunt del moviment nacionalista si aquells són jutjats culpables dels càrrecs que se’ls imputen.

El Govern català i els partits que el sostenen haurien de reflexionar sobre aquest punt. I sobre aquest altre: la cançó que Catalunya és una nació colonitzada, espoliada, reprimida i aixafada sota la bota d’una dictadura policial estrangera, emesa ininterrompudament en sessions de matí, tarda i nit per tots els altaveus del règim, és material inflamable al barrejar-se amb la frustració derivada del fracàs del procés.

Perillós sofisma

Notícies relacionades

Material inflamable en qualsevol ment prou desenganyada, enutjada i fanatitzada: si estem sotmesos a una dictadura ferotge, a un absolutisme colonial, si no vivim en un sistema democràtic ni per tant podem exercir els nostres drets ciutadans, ¿no seria legítim, moralment acceptable, encomiable fins i tot lluitar contra la dominació despòtica amb tots els recursos a l’abast, amb les armes amb les quals se sol lluitar en el món contra les dictadures?

El nom de la violència es mostra en el conflicte català. El relat màgic independentista no és per complet aliè. Els seus sofismes poden inflamar ments ofuscades. I el Govern català, amb el seu president al capdavant, no troba millor resposta que la desacreditació de la justícia i l’exaltació dels detinguts. Hi ha un abisme entre respectar-los la presumpció d’innocència i enaltir-los sense la mínima prevenció. No hi ha Govern, hi ha Propaganda.