Patriotes o globalitzadors

Donald Trump –preocupat per l’’impeachment’– no va fer a l’assemblea de l’ONU un discurs radical. Sí que va explicar el fons de la seva tesi: «el futur no és dels globalistes sinó dels patriotes».  Sorprèn que qui demana al president d’Ucraïna –estat estranger– que investigui Joe Biden, exvicepresident del seu país i possible candidat demòcrata a les presidencials, es qualifiqui de patriota, però...

Anem a la part principal. El patriotisme és sa, però el futur no pot ser dels nacionalistes que pensen que l’única prioritat és el seu país. Potser va ser possible en el segle XIX, però la gran depressió del 1929 i la crisi del 2008 ja van evidenciar que la bona marxa econòmica i el benestar d’un país no són sostenibles si l’economia global s’enfonsa. La bomba atòmica també va demostrar que la seguretat requereix un marc mundial de distensió i control de les armes nuclears.

I ara el canvi climàtic està posant en relleu que la supervivència del planeta exigeix una gran cooperació internacional. Un govern mundial és avui una quimera, però sense passos seriosos en aquesta direcció correrem perills.

Per això costa entendre el nacionalisme de dirigents de països rics i avançats. Els pot donar dividends en electorats sorpresos –i potser espantats– pels grans canvis socials, però un futur basat en la prèdica proteccionista i nacionalista arriscaria el suïcidi col·lectiu.

Mirem a la Gran Bretanya, el bressol del parlamentarisme, on en el referèndum del 2016, amb una campanya plena de falsedats, els advocats del ’brexit’ van guanyar per un 52% a un 48%. La Gran Bretanya va quedar partida en dues meitats gairebé iguals i de seguida va quedar clar que sortir de la UE, una cosa aparentment simple, era ple de dificultats. Theresa May, que va succeir el dimitit David Cameron, va dir al ser elegida «Brexit’ és ’brexit’». Gairebé tres anys després va haver de dimitir perquè l’acord negociat amb la UE no aconseguia l’aval parlamentari. No agradava als contraris sortir de la UE (molts volen un altre referèndum) i era ferotgement combatut pels conservadors més ultres.

Boris Johnson va succeir May prometent sortir de la Unió, amb acord o per força, el 31 d’octubre. El Parlament li va ordenar: acord o una altra pròrroga. Va contestar suspenent el Parlament i ara el Tribunal Suprem ha declarat il·legal la suspensió. Ningú sap que acabarà passant, la qual cosa genera una gran incertesa. El nacionalisme ha degradat la tradicional democràcia britànica, ha portat la guerra civil al poderós partit conservador, està causant una pertorbació econòmica i pot acabar en un referèndum escocès per sortir de la Gran Bretanya i continuar a Europa.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Boris Johnson es creu Winston Churchill, que va resistir Hitler i sobre el qual va escriure un elogiós llibre, però la seva fòbia a Europa pot portar la dissolució i ruïna de la Gran Bretanya. Al contrari del que pretén.

El futur no pot ser de l’aïllacionisme, nacionalisme i proteccionisme que Trump i Johnson amaguen apel·lant al patriotisme.