Editorial

Els líders que no escolten Thunberg

Cada vegada serà més difícil ignorar una ciutadania amb una consciència ambiental creixent

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50019757 new york  ny   september 23  youth activist greta thunberg s190923230031

zentauroepp50019757 new york ny september 23 youth activist greta thunberg s190923230031 / STEPHANIE KEITH

L’adolescent sueca Greta Thunberg deu haver fet enrojolir els líders mundials assistents a la Cimera d’Acció Climàtica, convocada per l’ONU, amb la profusió de dades que ha posat sobre la taula per retreure’ls que, més enllà de les paraules, estan «fallant» a les noves i futures generacions. En el discurs de Thunberg es van barrejar la contundència dels arguments amb la decepció dels més jovesEn el discurs de Thunberg es van barrejar la contundència dels arguments amb la decepció dels més joves per la inoperància dels governs i de les organitzacions internacionals, adherits a compromisos políticament correctes, però del tot ineficaços, sense voluntat de complir-los o amb esforços insuficients per fer-ho. Un fet que justifica de llarg la pregunta inclosa per Thunberg al seu parlament: «¿Com us atreviu?».

Resulti exagerat o no el desafiament de la jove sueca que «el canvi arriba us agradi o no» impulsat per la primera generació que des de la infància ha tingut notícia de l’emergència climàtica, el cert és que mai abans els que han de posar fre al desastre s’havien vist obligats a mirar-se en un mirall que et torna la pitjor de les imatges. I és molt possible que a partir d’ara, cada vegada amb més freqüència i més cost personal, ho hauran de fer, empesos per una opinió pública que està més d’acord que mai amb el diagnòstic de Thunberg: «Ens esteu fallant».

L’absència de la cimera, o la presència menys que testimonial de Donald Trump, Vladímir Putin i Xi Jinping, és una mostra de menyspreu i supèrbia. Cap dels tres està disposat a claudicar, tot i que encapçalen estats altament contaminants i defugen la descarbonització. El president dels EUA és un negacionista que es va donar de baixa de l’Acord de París el 2017; el de Rússia necessita prolongar el model energètic perquè la primera font d’ingressos del seu país són els hidrocarburs; el de la Xina es prodiga en declaracions, però les seves grans ciutats són de les més irrespirables del món. Cap dels tres està disposat a fer atenció a les invectives d’una adolescent que segurament mai aconseguirà enrojolar-los, encara que parla carregada de raó.