El model territorial

L'apagada federal

L'autonomisme ha decebut molts més catalans que els estrictament independentistes

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp50022183 opinion beard190923200526

zentauroepp50022183 opinion beard190923200526

Els federalistes majoritàriament van acceptar com a succedani de la Federació Espanyola una suposada evolució federalitzadora de l’Estat de les Autonomies. Molts es mantenen en l’error, sense atendre l’evidència que és una operació esgotada després del tracte polític i jurídic dispensat a l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament el setembre del 2005. 

El mutis de Pedro Sánchez és eloqüent respecte d’un projecte federal, o com a mínim d’una reforma constitucional per canviar substantivament el model territorial. Un dia va citar la nació de nacions i la caverna se li va llançar a sobre, després s’ha refugiat en l’oferta de diàleg autonòmic com tota alternativa a la secessió. El candidat del PSOE no pot ignorar que l’autonomisme ha decebut molts més catalans que els estrictament independentistes ni tampoc hauria de pensar que el nou Estatut que ofereix podrà reunir la mínima ambició que requereix el moment sense una reforma prèvia de la Constitució. 

L’apagada federalista és una pèssima notícia per enfrontar l’actual situació catalana, quan el secessionisme sense nord busca un nou pla i els defensors de l’excloent ’Espanya Una’ no tenen cap altra intenció que enfortir el mur constitucional per evitar el pas dels desafectes. Miquel Iceta recorda de tant en tant als seus col·legues que el PSOE i el PSC són per definició federalistes. Fa un parell de setmanes, a l’Ateneu de Madrid, el primer secretari del PSC va recuperar Anselmo Carretero per remarcar el valor de la federació com a fórmula idònia per harmonitzar la unió amb la pluralitat nacional existent a Espanya, a partir del reconeixement de les sobiranies compartides, el pacte i la lleialtat institucional.

El 2013, quan la tempesta independentista estava prenent força, el PSOE se’n va anar a Granada per rellançar la seva alternativa federal, amb molta por de què diria la dreta i amb escàs sentit del màrqueting polític. De federalismes n’hi ha més d’un, no obstant, el document dels socialistes (reafirmat quatre anys després a Barcelona) semblava més un exercici de camuflatge a base de tecnicismes sobre la voluntariosa evolució de les CCAA per assemblar-se a comunitats federalitzadores.

A Granada va sortir del pas però no va ser el llançament d’un projecte il·lusionant, llest per competir amb l’independentisme a partir de la mateixa idea forta: un estat propi per a Catalunya però federat amb la resta de pobles d’Espanya; renunciant així al debat sobre els avantatges i inconvenients de convertir Catalunya en una Massachussets o en una Lituània. 

Notícies relacionades

El federalisme semblaria ser cosa de vells rockers, però el CEO registra gairebé un 25% de catalans com a tals. Federalistes d’Esquerres mantenen encesa la llumeta de la causa, sense entorn mediàtic favorable (TV-3 no ha trobat, en dos anys, un buit per emetre el documental ’Federal’, d’Albert Solé) i batallant contra l’apagada decretada per Sánchez, tot i que elegís el fundador d’aquesta associació, Manuel Cruz, com a president del Senat.