La teoria del «o jo, o el caos»

Se sol dir que quan comença una guerra la primera víctima és la veritat, i passa més o menys el mateix quan es comença un període electoral.

Quan s’anuncien eleccions l’economia s’endinsa en un túnel de miralls deformats del qual només es pot sortir fent cops a la confiança dels ciutadans quan les urnes es buiden.

I la confiança, en aquest moment, és un bé molt delicat que cap eslògan electoral s’hauria d’atrevir a fer malbé.

L’economia espanyola –i l’europea i la mundial– es troben en una fase de desacceleració amb riscos evidents a la baixa relacionats amb l’entorn exterior (guerra comercial i ‘brexit’ sobretot). Depenent de com evolucionin aquests i de l’encert en les respostes de política econòmica, la desacceleració serà un forat del qual es podrà sortir, o potser l’inici d’una crisi.

Ladesacceleració és la realitat actualment. Però a les portes de la realitat augmentada de les eleccions, la desacceleració comença a adoptar per a tothom la postura de gairebé una catàstrofede la qual només ens podrà alliberar el típic candidat.

Diu el líder del PP, Pablo Casado, que situacions com aquesta ja les havíem viscut al 2008, quan en plena campanya electoral el socialisme de Rodríguez Zapatero negava la crisi que després es va convertir en una recessió econòmica de cinc anys.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, diu que ara que venen corbes no s’ha de deixar la gestió d’una possible crisi futura en mans dels que van aprofitar l’anterior per laminar drets.

I a les portes del túnel passen coses que abans eren impossibles, com el desbloqueig dels diners autonòmics que abans no es podia entregar a les comunitats sense incomplir la llei.

Hi ha tantes incerteses sobre la taula que es pot fer un joc de vots prometedor. Perquè això pot danyar la confiança en el futur per acabar caient en la trampa de les profecies autocomplertes.

La lògica del «o jo o el caos» s’obre pas a les portes del túnel electoral, mentre que fora del bucle polític domina la prudència.

Dues agències de qualificació de riscos –Standard & Poor’s i DBRS– acaben d’elevar la qualificació sobre la solvència del deute públic espanyol i tot i que el moviment ha sigut molt lleu, ha sigut a millor, no a pitjor. 

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

I no ignoren els perills que esperen a la cantonada. La paraula és incertesa. I a l’hora d’assenyalar alguns dels riscos no obliden citar la recent incapacitat mostrada pels líders polítics espanyols per formar un Govern fort, capaç de posar en marxa les reformes de fons, potser impopulars, que necessita l’economia espanyola.

Aquests polítics que es poden presentar a partir d’ara com el «o jo, o el caos» semblen ser un dels riscos que sotgen l’economia i ho haurien de tenir present abans d’endinsar-se al túnel.