2
Es llegeix en minuts
aguasch49983195 barcelona s head coach ernesto valverde looks on during the 190922000609

aguasch49983195 barcelona s head coach ernesto valverde looks on during the 190922000609 / Miguel Morenatti

Dissabte, després del partit sense rumb del Barça a Granada, una paraula se’m va imposar com a resum: kafkià. Els jugadors tornaven cap al vestuari amb cara de derrota, abatuts, potser avergonyits, segurament sense acabar d’entendre el que els havia passat en aquells 90 minuts. És a dir, kafkians.

No hi ha res pitjor que els partits que comences perdent en el primer minut, i a més en estadis que són polvorins com Los Cármenes de Granada. Seguint amb el símil novel·lístic, són com aquestes novel·les d’Agatha Christie que comencen amb un mort a la primera pàgina. A partir de llavors, tota la trama gira al voltant de resoldre el misteri. Qualsevol diàleg està relacionat amb la intriga, i ens fa dubtar, i així passa també amb el gol en contra matiner. Si no s’hi posa solució de seguida, amb un empat o com a mínim amb ocasions clares, la por s’apodera dels jugadors. Dubten per tot. Un pas en fals, un error en el driblatge, i tu pots ser la següent víctima. Així ho van viure l’altre dia futbolistes d’experiència com Rakitic o Sergi Roberto, que al centre del camp semblaven incapaços de fer una paret o arriscar un driblatge. A més, davant tenien un equip crescut, que durant els 90 minuts va córrer –en el seu conjunt– 10 quilòmetres més que el Barça, i que acabava totes les seves jugades, bé o malament, intentant no rifar cap pilota.

En un any de transició cap a una cosa nova la pretemporada és crucial i Valverde s’ha vist obligat a improvisar

Amb cada nou partit es van veient les carènciesd’un equip que va perdre la pretemporada en vols intercontinentals, com si hagués de gastar les milles acumulades abans que caduquessin. En un any que sembla de transició cap a una cosa nova, la pretemporada era crucial i Valverde es va veure obligat a improvisar. Si a això li afegim les lesions de peces clau com Messi o Suárez, i els rumors sobre jugadors que no sabien si se n’anaven o es quedaven, tindremun equip marejat des del minut zero. Tampoc hi ajuda que a Granada comencessin ja les rotacions, quan els papers de cada un encara no estan ben definits.

Notícies relacionades

¿Com fer-ho, doncs, per esborrar del rostre aquesta ganyota de la derrota? La senyoreta Pepis no ofereix solucions màgiques, però el llibre d’estil del Barça diu que, en cas de dubte, s’ha de mirar sempre cap a baix, a les categories inferiors. Prenguem com a prova les substitucions a Granada. Mentre la sortida d’Ansu Fati va deixar sensacions de perill, el partit d’Arturo Vidal va ser una broma de cap a peus ( i encara és pitjor sabent que Aleñà segueix en el seu exili forçós).

Per la mateixa raó dissabte vaig tornar a recordar Iniesta, que arriscava i sempre sabia trobar la sortida en els partits que són un laberint, com a Granada. Potser s’hauria de començar per aquí, per la peça que uneix el centre del camp i la davantera, i preguntar-se per què Riqui Puig segueix en el B (on ni tan sols és titular indiscutible). Em pregunto també si Valverde no pensava precisament en Griezmann per a aquesta posició, però una setmana més se m’acaba l’espai i continuaré sense poder parlar del francès, del seu joc ara per ara bidimensional, errant, de fantasma sense llençol. Una altra víctima col·lateral.