Deseixir-se'n

Espanya Global és la secretaria d’Estat que s’encarrega de «la gestió conscient de la imatge i la reputació d’Espanya». Del que es tracta és de «posar en relleu les innombrables fortaleses d’Espanya en els àmbits de la cultura, el patrimoni, la llengua...». I etcètera. Res a dir. Però ¿de quina Espanya parlen? De l’Espanya que només té una llengua («l’espanyol, una llengua universal») i que explica al món «grans històries en castellà». La mateixa secretaria no distingeix entre espanyol i castellà i assumeix com un triomf espanyol el ’boom’ dels escriptors americans.

Però aquesta és una altra història, com ho és, per exemple, dir que a Espanya «es pot disfrutar de teatre romà, clàssic, contemporani i avantguardista». ¿Què és el «teatre romà»? ¿Ho diuen pel lloc on es representen les obres o per la llengua original que, en tot cas, seria el llatí? La promoció està plena de tòpics i ditirambes sense mesura, però el nucli de la qüestió és que en aquesta Espanya que dibuixen no hi ha més fortaleses que les que ells consideren genuïnes. ¿És així com pretenen que tornin els que ja se n’han anat o que es quedin els que creien viure en un país plurinacional?