Rubert

En l’acte d’homenatge a Rubert de Ventós pels seus 80 anys, algú va dir, parlant de la seva filosofia, de la seva manera d’entendre el pensament, que «el sentit més humà és el del tacte». Es referia a un tipus de reflexió que parteix de la vivència personal i que transita pels mons complicats de l’intel·lecte  a partir de la pròpia experiència. En fer-ho, el filòsof es converteix en algú proper, perquè no estableix una frontera entre la vida i la disquisició. La primera magnetitza la segona, que esdevé un corpus filosòfic gràcies a la forma que s’imposa a l’anècdota. Com passa, per exemple, amb Rousseau o amb Kierkegaard, les llargues caminades o el deixar-se anar en la deriva d’una barca, les angoixes que provoca l’amor desaforat i impossible. En va fer pensar en allò que deia Paul Valéry: «El més profund de l’home és la pell».

I deu ser per això que hem estimat tant Rubert de Ventós i que hem après tant amb ell, perquè ens ha fet partícips del pensament amb la profunda senzillesa de la pell. I això només és possible gràcies a la persistència de la paraulaparaula. Com va dir Oriol Ponsatí-Murlà, «és un grandíssim filòsof perquè és un grandíssim escriptor».