Un bon brivall

De vegades ens fa falta un bon brivall per odiar. Un brivall que no tingui excuses, sinó context. Que no desperti simpatia, sinó pura por i curiositat. Un brivall inesperat que ens faci replantejar-nos les veritats en què ens emboliquem totes les nits per aconseguir una mica de pau. De vegades ens fa falta un bon brivall per estimar.

Potser estem empatxats de la dolçassa bondat hollywoodiana i la seva immaculada heroïcitat. Potser amb el temps hem après que el bé absolut no existeix, que vivim en una confusa amalgama d’asfixiants grisos que ens escometen constantment amb dades i possibilitats que ens obliguen a ser més, i a exigir més. I potser per això ja no ens valen els cabells engominats i els vestits impol·luts, els somriures sorneguers i invencibles, les mirades buides clavades enlloc. Potser ara necessitem un altre tipus de ficcions que parlin de l’aventura de deixar d’enganyar-nos a nosaltres mateixos, perquè la veritat sempre ha sigut inevitable i inescapable, i no importa com de ràpid correm: ens està començant a enxampar.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

És possible que, en la nostra eterna carrera a la recerca d’herois i brivalls, estiguem deixant enrere els fèrtils dominis de Marvel i DC i que estiguem trobant la llibertat en terres en les quals la idea depurada i falsa de l’heroi perfecte ja no té cabuda. Ficcions en les quals no hi ha aquell ser impol·lut que per tenir capacitats extraordinàries desenvolupa una moralitat igual d’extraordinària i inqüestionable. Potser estem entrant en una era diferent en què puguem criticar obertament la idea terrible que un superheroi és la sublimació de l’ésser humà i que el col·loca més enllà de tot judici ètic que no comporti la compra massificada de marxandatge.

I en aquesta terra de llibertat hi ha la nova sèrie d’Amazon Prime, ‘The boys’, en la qual els herois ja no ens salven de nosaltres mateixos, sinó que són la pitjor part de la humanitat; algú amb el potencial de fer infinit bé, però que tria una vegada i una altra fer el mal. No hi ha excuses, no hi ha salvació, només hi ha un episodi després d’un altre i, sincerament, per a què més.