Anàlisi

Guanya el caos

Els culpables de la inestabilitat, incertesa i la paràlisi són al centre de l'Estat, no a les perifèries

2
Es llegeix en minuts
undefined49812601 madrid  11 09 2019  politica  pleno sobre el brexit y sesion190917134232

undefined49812601 madrid 11 09 2019 politica pleno sobre el brexit y sesion190917134232 / DAVID CASTRO

Contra la racionalitat i la conveniència ciutadana, però no contra pronòstic, guanya el caos. En comptes d’acords, tot i que siguin de mínims, foc creuat d’acusacions. En lloc de mesures per afrontar la crisi econòmica que ens cau al damunt a passos accelerats, Govern en funcions, incapaç per definició. En comptes de pactes d’Estat,estat de caos polític. En comptes de Govern d’esquerres,una altra oportunitat per a la dreta, amb Vox inclosa, per formar Govern.

Al juliol hi va haver una oportunitat. L’acceptació de la coalició amb Podem per part de Pedro Sánchez va obrir una porta a una legislatura estable i d’esquerres.Pablo Iglesias la va tancar amb una abstenció de què més endavant es va penedir, però Sánchez li va tornar el cop de porta als nassos. La resta, des de les famoses trobades de Sánchezper demostrar que pretenia governar a l’esquerra, a l’esquerra però sol, fins a l’oferta d’última hora d’Albert Rivera per situar-se en primer pla, soroll i més soroll, aproximació gradual al caos que regna a partir d’avui.

A partir d’ara s’intensifica una campanya electoral que de fet ja havia començat l’endemà de les eleccions del 28 d’abril. Una campanya que, previsiblement, se centrarà en dues qüestions,la recerca del culpablei les possibles aliances posteriors al 10 de novembre. Segons Pedro Sánchez, els culpables són tots els altres. Segons tots els altres, el culpable és Pedro Sánchez. El veredicte ciutadà, a les urnes. Després, el més probable serà unGovern de coalició, ja veurem si d’esquerres, de dretes o de centre. El resultat dependrà de dos factors, l’abstenció a l’esquerra i l’existència o no de coalició a la dreta, almenys a les províncies buides.

Notícies relacionades

A hores d’ara, les enquestes han deixat de ser fiables. La ruleta, no sabem gaire bé si de casino de Las Vegas o russa –dependrà de l’existència o no de cadàvers polítics– s’ha posat en marxa. L’autoconfiança de ‘Sánchez el temerari’ pot sortir-li bé o molt malament. La possibilitat que, com vol Pablo Casado, la repetició no li surti gratis no és ni de bon tros remota. Si les dretes sumen prou majoria, no hi ha dubte que governarancom ho han fet a tot arreu on ha sigut possible. Si tornen a sumar les esquerres, amb recolzament complementari o no dels nacionalistes bascos i catalans, cal veure si canviaran d’actitud per posar-se d’acord o si caldrà buscar una fórmula de Govern en precari, amb un PSOE en mans de Ciutadans, el PP, o de tots dos.

Dins del remolí del caoss’entreveuen, doncs, tres escenaris possibles. Dos a la dreta, un d’extrem amb Vox i un moderat amb el PSOE rebent recolzaments de Ciutadans o PP (o de tots dos) a canvi de la inanició, i només un d’esquerres, si Sánchez i Iglesias rectifiquen. Dins de les perspectives, aquest és el guany real de la repetició electoral, passar d’un gir estable a l’esquerra en el Govern d’Espanya, a disminuir aquesta possibilitat des de l’única possible, a quedar-se només amb un terç de probabilitats. Inestabilitat, incertesa, paràlisi, caos, amb culpables al centre de l’Estat, no a les perifèries.