Música urbana
Nathy Peluso, reina
Quan una dona viu sense tabús, i se salta totes les regles i obvia tots els prejudicis que envolten una artista dona, ens ofereix a les altres una altra manera de créixer
jgarcia43667963 barcelona 08 06 2018 icult entrevista a la cantante argentin180611185231 /
La música urbana té, ho podem reconèixer, una estètica. Les lletres, la manera en què es mostren, l’imaginari comú que tenen. I no ens enganyem: ha sigut, sempre, una estètica masculina. Tios durs, macarres que juguen amb les normes del carrer, de l’amor, que parlen del sexe sense embuts, que es creuen molt llestos, que són políticament incorrectes i els sembla que només ells viuen als marges. Llavors arriba Nathy PelusoNathy Peluso i gira tota aquesta estètica, se l’apropia i ens la mostra a les que no ens sentíem atretes per la música urbana perquè alguna cosa, o tot, ens expulsava del seu univers.
De sobte la cel·lulitis es cola en una cançó, o l’amor no és allò malaltís que ens torna boges totes. No vol un cotxe luxós sinó que un bon mosso li besi la pell. No vol unmarit. Vol alegria, ‘papá’. Així, ben senzill. Les que seguim a Peluso a les xarxes socials no només assistim al naixement d’una reina: tenim accés a una dona que es mostra imperfecta, que se salta totes les normes sobre els cànons de bellesa i el que se suposa que ha de ser el cos d’una dona. Eludeix totes les convencions socials, es riu de tot, de la vida, i canta a l’amor, a la seva gent, reposa serena el seu cant.
A mi m’agraden les dones com Nathy Peluso perquè viuen, o això sembla, sense complexos. I em val, ens val a totes. Perquè quan una dona viu sense tabúsi se salta totes les regles i obvia tots els prejudicis que afecten una artista dona, ens ofereix a les altres una manera de créixer. A mi em val que Natalia, reina de la vigília, ofereixi combat sense embuts i no es vulgui quedar fora tal com plou ara mateix. Perquè em consola una mica per les vegades que potser jo no vaig tenir aquest coratge. Em consola que no s’espanti, i que recordi quan li van dir que estava grassa i que ara, anys més tard, miri a la càmera i digui: «la grassa està triomfant, ‘mami’». Perquè quan triomfa una dona com Peluso, triomfem una mica totes.
