La crisi saudita dispara el petroli

L’escalada del preu del petroli a causa de l’atac amb drons de dissabte contra dues refineries de l’Aràbia Saudita ha fet saltar totes les alarmes als mercats per l’efecte dòmino que pot tenir sobre l’economia mundial l’encariment dels derivats de l’or negre, partida essencial en la previsió de costos de qualsevol sector. Tot i que els Estats Units disposen d’unes reserves equivalents a més de 600 milions de barrils i els principals països de la UE tenen reserves de maniobra per afrontar la reducció momentània de subministrament, la sola possibilitat que els pous saudites deixin de bombar durant diverses setmanes la meitat de l’habitual –el 5% de la producció mundial–fa témer que es repeteixi una situació similar a la de 1991, quan la primera guerra del Golf va desbocar el preu del Brent al mercat lliure.

Si s’hi afegeix la possibilitat d’una resposta militar contra l’Iran, una cosa que els Estats Units sospesen, es multipliquen els auguris d’una tempesta perfecta que descontroli l’estabilitat de preus dels últims anys enmig dels vaticinis de cada dia sobre una nova recessió. Per desgràcia, l’esclariment de l’autoria de l’atac –iranià o dels rebels houthis del Iemen– té una importància relativa per asserenar els ànims perquè el que està en joc és l’hegemonia al golf Pèrsic, a què aspiren els saudites, un objectiu que té poc a veure amb les subtileses de la diplomàcia i la contenció del preu del cru.