Amnistia o indult

Ben a prop, la sentència de l’1-O. Vagi per davant la meva opinió: ni va ser rebel·lió ni va ser un aplec sardanista. El 6 i el 7 es van trencar totes les lleis, es va enredar la ciutadania al convocar-la a un referèndum il·legal i després es va declarar una DUI. En realitat, una gran farsa. Només es va dibuixar un emotiu ‘trompe-l’oeil’ d’una Catalunya independent, però es van oblidar de dibuixar una sortida. Seguint amb la meva opinió, voldria que sortissin de la presó com més aviat millor. Però, si hi ha sentència condemnatòria, Catalunya es juga la seva pau social en la resposta col·lectiva.

Amnistia, aquesta sembla ser la paraula màgica. Ens porta a l’imaginari d’una dictadura, suposa la innocència dels sentenciats i connecta amb el passat reivindicatiu que alguns van viure i d’altres han romantitzat. I, per tot això, torna a ser una mentida. Al contrari, l’indult implica assumir els errors i demana una àmplia complicitat social per recolzar-lo. És l’oportunitat, potser l’última, de buscar una causa real d’unitat. Una part de Catalunya necessita sentir que es van equivocar. L’altra, que són majoria els que desitgen la seva llibertat.