REVISIÓ

Molt menys a perdre

Pot ser que els falcons no hi tinguin gaire a guanyar ara amb les mesures del BCE. Però hi tindran molt menys a perdre després si ve una crisi

2
Es llegeix en minuts
rosas44451281 mario draghi presidente bce ecb190822174936

rosas44451281 mario draghi presidente bce ecb190822174936 / KAI PFAFFENBACH

Les noves mesures d’estímul monetari anunciades pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, han ampliat la divisió en el si del BCE.

D’un costat, els falcons; amb Alemanya al capdavant del grup que nodreixen Àustria, Holanda i, sorprenentment, també França. 

D’altra banda, els coloms; amb Espanya, Bèlgica, els països del sud d’Europa i també la majoria dels bàltics, amb Draghi de la seva part i –molt important– també la futura presidenta del BCE, Christine Lagarde.

Diuen els crítics que quan els tipus d’interès oficials ja estan en zero o per sota de zerono té sentit anar més enllà.

Que cap entitat concedirà (o no ho ha de fer) un sol crèdit a qui no compleixi les condicions per pagar-lo; i que per als qui sí que les reuneixen, ja hi ha diners barats de sobres en els mercats.

Que, al final, tot aquest excés de liquiditat acaba, com un bumerang, dipositat al BCE, que cobra un peatge a la banca per no haver sigut capaç de moure aquests diners.

Que quan els tipus estan en un nivell tan baix ja només serveixen per deteriorar els comptes de resultats d’una banca que encara no ha aconseguit els nivells de solvència exigibles.

I que els tipus d’interès tan ínfims només serveixen per alimentar una bombolla en el deute públic mundial, en què ja hi ha bons per 15 bilions de dòlars amb rendibilitats negatives, mentre altres mercats es freguen les mans (or, bitcoin...).

Evidentment, la trampa de liquiditat és allà, i és responsabilitat d’entitats i supervisors evitar-ne els efectes perjudicials. 

Correspon a les anomenades ‘autoritats macroprudencials’ –algunes de nou encuny, com l’espanyola– estar molt a l’aguait.

Uns tipus d’interès baixos no han de justificar la concessió de préstecs a qui no acrediti prou capacitat de pagament futura per atendre’ls. Però beneficien sobre manera els qui ja tenen deutes: hipoteques a tipus variable, en cas de les famílies; crèdits, en les empreses, i deute públic, en les administracions

L’economia espanyola, amb un elevat nivell de deute públic (98,7% del PIB) i privat (133%) i més de 2 bilions d’euros de deute extern, no pot deixar passar els avantatges que li brinda l’actual política monetària.

És el moment d’aprofitar l’estalvi en pagament d’interessos per reduir el nivell de deute; no per assumir nous compromisos de risc.

El Govern central sembla haver-ho entès així. Aprofitant els estalvis, reduirà aquest any gairebé a la meitat l’emissió neta de deute previst (20.000 milions menys).

Notícies relacionades

Famílies i empreses, per la seva banda, han reduït més de 50 punts de PIB (gairebé 630.000 milions d’euros) el seu endeutament des del 2007.

És el camí que obre la política monetària del BCE. Pot ser que els falcons (que són prestadors) no hi tinguin gaire a guanyar amb això, però si es continua avançant en aquest camí amb ‘macroprudència’, hi tindran molt menys a perdre si torna la temuda recessió. Ja ho veurem.