Farts de tardors calentes

S’anuncia una altra tardor calenta en la política mundial. Als del diari se’ns està posant cara de Bill Murray el dia de la marmota. Això de les tardors calentes, ¿serà una altra conseqüència del canvi climàtic? A Catalunya arriba l’huracà de la sentència, que es preveu prou poderós com per agitar les estelades fins a esfilagarsar-les. Al Regne Unit el ‘brexit’ –que alimenta el mateix vent intransigent del procés– promet continuar esvalotant el cabell de Boris Johnson, fent volar els barrets de lords i comuns, i trontollar la pesada corona de la reina. A Espanya es repetiran les eleccions generals i s’anuncia sequera. PSOE i Podem faran el possible per crispar mentre les dretes granissen.

S’anuncia una altra tardor calenta a França, amb vagues massives per les retallades, mentre l’Argentina s’inunda de misèria; una altra a Israel, amb les eleccions amenaçant tot el seu veïnat, mentre Salvini prepara la seva venjança a Itàlia. I tots sabem que no podem comptar amb Donald Trump pel que fa a refredar la política internacional, de manera que les tardors flamígeres, tenses i desagradables estaran per tot arreu.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Doncs bé. Totes les tardors calentes tenen una cosa en comú: la política, com les aigües crescudes d’un riu, penetrant a casa fins a la cuina, si tenim en compte els vegans. Fins al dormitori: ¿o en la seva parella la discussió sobre feminisme no s’ha convertit en una font de tensió?

Els més vells del lloc parlen d’hiverns que nevava i els més joves torcen el gest amb incredulitat. Passa el mateix amb la politització: ¿recordeu quan no sabíeu com eren els vostres veïns? El maig del 68 va anunciar que el personal és polític però hem pervertit la màxima: ara el polític és personal. No és una diferència subtil. Trenquem amistats, tensem matrimonis i liquidem cortesies. La politització és com la cocaïna: en detestem l’acceleració tant com ens enganxa. «I don’t like the drugs but the drugs like me», cantava Marilyn Manson.