Anar al contingut

Notícies alarmants

Un estiu al Bronx

RICARD CUGAT

Un estiu al Bronx

Imma Sust

A Barcelona han pujat els atracaments amb violència, cert. Però d'aquí a dir que no podem sortir al carrer...

Soc d’aquelles persones afortunades que poden permetre’s el luxe de no fer vacances a l’agost. Puc disfrutar de la meva ciutat sense embussos i escapar-se en ple hivern quan tots estan aquí congelant-se de fred. Tampoc tinc fills i això em facilita l’escapada, la veritat. Ho explico perquè, segons alguns mitjans, ha sigut un estiu terrorífic a Barcelona. La gent m’enviava whatsaps esgarrifosos des de l’altre costat del món.  Pel que sembla, estava vivint al Bronx i no me n’havia adonat.

El deliri ha sigut tal, que fins i tot un dia vaig discutir amb una veïna que em va assegurar que a Barcelona hi havia un apunyalament al dia. La dona de la taula del costat s’hi va apuntar i la conversa va derivar en frases com «en aquesta ciutat ja no es pot viure», «a partir de les deu de la nit ja no surto»... Les vaig animar a viatjar una mica, a no escoltar sempre el mateix programa de ràdio i a sortir a passejar per una de la ciutats més boniques i segures del món, Barcelona.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Que alguna cosa es comenti com un boig en segons quins mitjans no significa que sigui certa. A Barcelona han pujat els atracaments amb violència, cert. Però d’aquí a dir que no podem sortir al carrer... El mateix passa amb  'las manadas’ sexuals, que sembla que siguin una cosa sorgida en aquest segle. Som moltes les que, a través d’experiències personals d’amigues i conegudes, sabem que no és cert.  Sempre han existit. El que pot ser que passi és que els dolents ara es troben amb víctimes que no temen denunciar. «¿Per què no denunciaven  abans?», em pregunta la senyora. La resposta és fàcil. Abans ens feia vergonya. No ens creien. Ens culpaven.

¿Recorden la famosa sentència de la minifaldilla? Doncs això mateix. Culpa teva. Sempre era culpa teva. Per sort, les coses canvien. Seguim amb por, però almenys tenim la valentia de dir-ho. El mateix passa amb els abusos a menors per part de membres de l’Església. Fins i tot alguns capellans s’atreveixen ara a denunciar i exigir la dimissió dels depredadors sexuals. ¡Fins i tot s’atreveix a demanar-ho el Papa de Roma! Llàstima que només sigui amb capellans de més de 90 anys. No es pot demanar tot.