Editorial

Menors i violència masclista

L'augment dels abusos i violacions comesos per adolescents reflecteix els errors en l'educació en la igualtat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp43613705 protesta violencia machista190724114519

zentauroepp43613705 protesta violencia machista190724114519 / FERRAN NADEU

Inquietant i preocupant, així qualifica la Fiscalia General de l’Estatl’augment de la violència masclista i sexual protagonitzada per menors d’edat. Les xifres recollides en la memòria anual del 2018 no deixen lloc als dubtes. Durant l’any passat, el nombre de diligències d’aquests delictes va serel més elevat de la dècada: 1.185 casos oberts per abusos i 648 per agressions sexuals. Els casos de violació s’han incrementat en un 43%. De totes les dades de l’informe, resulten especialment alarmants lesviolacions grupals, qualificades pel ministeri públic com a «fenomen», delicte que cometen cada vegada mésmenors de 14 anys.

La fiscalia apunta a l’accés a lapornografia, «en què es representa ladona cosificada», com a possible detonador d’aquesta banalització de la violència sexual. També reflexiona sobre l’efecte contagi de les ‘manadas’, actuacions en grup en què l’agressor emergeix com la figura a emular i la responsabilitat individual es dilueix. No deixa de resultar pertorbador que, en ple auge del #MeToo, amb elmoviment feministamés enfortit que mai, es perpetuïn patrons masclistes entre els més joves. També en les relacions virtuals, on arrelen noves vies de control, persecució o assetjament de l’home sobre la dona. En moltes ocasions, sense que la menor sigui conscient que està sent víctima de la violència.

És evident que, com assenyala el ministeri públic, falta educació, falta formació i falten empatia i respecte. És imprescindible que l’escola i la família redoblin els esforços a educar en la igualtat, però és obvi assenyalar que només amb la implicació de tots els sectors de la societat es podrà combatre aquesta xacra mortífera. Les dades apressen a conjurar-se contra qualsevol discurs negacionista o relativista de la violència masclista.

Esforç en l’educació, sí. Lescàmeres a les aules o als despatxosde les escoles, com ha suggerit la fiscalia per la gravetat de les denúncies, són una mesura mésqüestionable. La frontera entre la seguretat i el dret a la intimitat és extremadament fina. Una mesura d’aquest calibre només es pot considerar després d’un debat profund amb la comunitat escolar. Debat que s’ha d’estendre i convertir-se en prioritari en tot el que té a veure amb l’educació en la igualtat. Moltes coses i a molts nivells s’estan fent malament. El present, ara mateix, és masclista. El futur no ho ha de ser.